divendres, 14 d’octubre del 2011

Anquises interpreta l'aparició d'un cometa com el senyal diví que els troians han d'abandonar la ciutat

Anquises, pare d'Eneas, es va adreçar cap a Júpiter, per tal de demanar-li qualsevol senyal per confirmar el seu auguri. Encara no havia acabat de parlar quan veu com cau una estrella del cel que es dirigeix cap als boscos de l'Ida. Al veure aquest senyal, Anquises prega als déus y els demana protecció per al seu nét i la seva família. Havent acabat de parlar, s'escoltà com tota Troia s'estava incendïant. Llavors, Eneas va explicar als seus companys com sortir de Troia, sense que els grecs els vegin, i que es trobarien dalt del turó on hi ha un temple i al costat d'aquest un xiprer. Després d' explicar això, Eneas va agafar el seu pare sobre les seves espatlles i  amb el seu fill, lulus, al costat, es van posar en camí.
Quan estaven arribant gairebé a les portes, Anquises va avisar  Eneas que els grecs s'acostaven , llavors van començar tots a córrer fins que van arribar al temple sagrat (turó de l'antiga Ceres). Allà, havien arribat tots, menys Creüsa (dona de Eneas i mare de Iulus). Quan Eneas se'n va adonar que la seva dona no hi era, va decidir tornar a Troia per buscar-la.

Quan va arribar a Troia, la va buscar per tots els llocs i al no trobar-la va decidir anar a casa seva per veure si per casualitat havia tornat allà. Quan va arribar va trobar-la morta. Llavors ple de dolor, Eneas, anava cridant el nom de la seva dona pels carrers i de sobte va apareixer l'ànima de Creüsa. Aquesta li diu que haurà de fer un llarg exili , però que fundarà un regne nou, i que no plorés per la seva mort, ja que havia de ser fort tant pel seu poble com pel fill dels dos i que el criés amb tendresa. Abans que Eneas pogués contestar-li, l'ànima ja havia desaparegut. Aleshores, Eneas va tornar allà on havia deixat els seus companys.

diumenge, 9 d’octubre del 2011

BANQUET DE DIDO I RELAT DE LA HISTÒRIA DEL CAVALL DE FUSTA

Finalitzat el banquet de Dido, Iopas deixeble del gegant Atlant, fa sonar la cítara d’or, els Tiris en escoltar aplaudien i els troians els imiten.
Dido perllongava la nit, preguntant sobre Príam, Hèctor, Aquil•les etc.. De sobte se’n recordà que Eneas feia set anys que anava errant d'ençà que fugí de Troia, però li demana que expliqui com va ser vençuda la ciutat de Troia, i així ho explica:
Desfets de la guerra i de tots el mals, al cap d’uns anys el grecs, construeixen un cavall de fusta, com ofrena a Palas Atenea, i en el qual s'amaguen els millors guerrers.
Els grecs marxen a l’illa de Tènedos, deixant el cavall a les portes de la ciutat de Troia, fent pensar als Troians que se n’havien anat. El poble al sortir de l’emmurallat de la ciutadella es troben amb el cavall. Hi ha diverses opinions, com per exemple que fa aquí, que farem amb això... però només Laocoont se n’adona que els grecs no donen cap ofrena sense traïció.
Uns pastors Troians trobaren  un esclau grec i el portaren davant el rei, aquest li preguntà, que portaven entre mans amb suposada ofrena, l’esclau li digué la veritat (tal com havia quedat amb els grecs), i a més, que volia ser acceptat com un Troià més.
Mentrestant Laocoont, sacerdot de Neptú sacrificà un toro sobre l’altar mentre que, dues serps sortides de les profundes aigües envoltaren els cossos dels seus dos fills i els mossegaren, el pare(Laocoont), fou a rescatar-los i també l’apressaren.

Els dos dracs arrossegant-se van fugir als temples situats més amunt i  van restar als peus de la deessa sota el cercle del seu escut.
Finalment, davant d'aquest  senyal, introdueixen el cavall dins la sagrada ciutadella.

diumenge, 2 d’octubre del 2011

Júpiter prediu a Venus la glòria dels troians

Júpiter mirant Líbia des del cel fa emocionar a Venus, que li pregunta què han fet Eneas i els troians per no poder entrar a Itàlia. Júpiter li fa un petó i respon explicant què passarà;Eneas farà una gran guerra a Itàlia i el fill d’aquest, Ascani (Iulus) dirigirà l’imperi durant 30 anys, fent de la capital de Lavínium fortificacions amb murs de l’Alba Llonga. Durant 300 anys l’Alba Llonga serà regnada per pobles troians fins que la sacerdotessa Rea Sílvia, embarassada per Mart de bessons: Ròmul i Rem. Aquests seran abandonats i trobats per una lloba, que farà de nodrissa d’aquests fins que siguin grans.
Ròmul serà qui continuarà amb la fundació de la ciutat a la qual li donarà el seu nom: Roma (Ròmul), un imperi sense fi i l’imperi de la pau, la ciutat serà protegida per Juno i Júpiter. Grècia serà vençuda i passarà a ser província romana. D’aquesta nissaga naixerà Juli Cèsar, que serà rebut amb les restes mortals per tu (Venus) i serà quan s’acabaran les guerres. I serà quan Ròmul juntament amb Rem dictaran les lleis de la ciutat. S’obriran les portes a la nova ciutadella de Cartago pels troians, i tant la reina Dido (de Cartago) com els cartaginesos acceptaran les decisions divines i els acolliran.