dijous, 1 de novembre de 2012

Les metamorfosis d' ovidi (2). Pa i Sirinx

Salve Classe et Magistra venefica!!
Com molt bé ha comentat Nympha el mite és sobre Pa i Synrix!
Aquí va el mite:
En les muntanyes d'Arcàdia, sota una fronda d'alzines, vivia la bella Sirinx, la més bella de totes les nimfes. Els caçadors, en veure-la, de passió embogien, i els sàtirs del bosc pel seu amor es desvivían. Però Sirinx deia que volia ser lliure i que l'amor esclavitzaria. Una tarda que Sirinx dormia, el déu Pa la va despertar demanant ser el seu amic. Sirinx, en veure les banyes de cabra i com la passió d'amor traspassava a Pa com una fletxa encesa, va dir-li  que no busqués l'amor que necessita en ella  ja que abans donar-li el seu cos s'estima més  perdre la vida. Però Pa no sadollava la set d'amor i Sirinx, morta de por,comença  a córrer per la muntanya i Pa ansiós la persegueix. Sirinx en arribar al riu, frena en sec davant la vora, ja que les nimfes dels boscos de les aigües desconfien. Pa, ple d'amor, engrandia el seu somriure. Sirinx boja de por va cridar a les nimfes que sobre l'aigua nedaven, perquè en les aigües vivien, i els demana ajuda a fi de salvar-la del déu Pa. Les nimfes piadoses van convertir a Sirinx en un jonc de la riba. Quan Pa li va donar una abraçada la nimfa ja no era nimfa: era un grapat de canyes de pell verda i ànima fina que encara deixaven en l'aire una calor de dona tèbia. Quan el vent va moure el jonc va sorgir una música exquisida. A Pa li agradà la remor que de les fulles naixia, així que va arrencar les canyes per tenir la seva melodia. Quan les va unir amb cera, van sonar de meravella: va decidir que l'instrument SIRINGE s'anomenaria. Des de aleshores, va tocant la seva música per les vinyes: quan bufa sobre el jonc, se sent el plor de la nimfa.
Aquesta es la història que explica Mercuri/Hermes a Argos, la criatura dels 100 ulls, per poder alliberar a Io per voluntat del seu pare Júpiter/Zeus, però això és una altra història,  un altre mite...

2 comentaris:

  1. MOLT BÉ, Perseus,
    Realment és una història preciosa que ens explica com l'origen de la música es troba en la natura. Però ens has deixat amb la mel a la boca començant un altre mite, com el de Io. Algú ens podria explicar qui era, i perquè la tenia vigilada Argos, el monstre de 100 ulls?

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Vinga va per no deixar a ningu amb la mel a la boca, explico una mica de que va el mite.
      Io era una nimfa que va ser seduida per Zeus amb una boira molt espessa llavorens Hera al veure aquesta boira va baixar a la Terra, sospitant que fos el seu marit sent infidel amb altre i Zeus en donar-se conta va transformar a Io en una vaca blanca. Doncs Hera molt astuta li va demanar a Zeus si es podia quedar la vaca per comprovar ja que ell deia que no era de ningu i Zeus acceptà. Hera va possar a la vaca sota viginalcia de Argos, la criatura de 100 ulls, perque sabia que Zeus amagava algu a la vaca i faria el que fos per recuperarla. Zeus la veia sufrir dia tras dia i mes un dia quan Argos deixà pasturar a la vaca i es va retrobar amb el seu pare. Zeus no aguantava més i envià a Mercuri/Hermes a matar Argos i recuperar a Io. Hermes disfrassat de pastor amb el seu rebany i anava tocant un extrany instrument musical a Argos li va atreure aquella musica i va demanar al jove pastor que s'acostés i llavors Hermes contà a Argos la historia del instrument, el mite de Pa i Siringe. Quan el tenia endormiscat el va matar i va liberar a Io. En assabentar-se Hera va recompensar a Argos y recordar-lo va possar els 100 ulls en les plomes del gall dindi (Pavo Real) despres ordenà a les furies que perseguissin a Io alla on fos i envià un "tabano" que la turmentava amb les seves picadures. Total que en el riu Nilo es vol suicidar perque no pot mes pero Zeus la veu i confesà a Hera la seva infidelitat aixi Io tornà a ser humana i deixa de ser vaca. Quan va veure el reflex al riu es va donar conta que el amor de Zeus habia engendrat fruit. Als pocs mesos Io va donar llum a Epafo.

      Suprimeix