LES TABES o ELS OSSETS
Resulta ben conegut com els dignataris grecs i romans, a l’època clàssica, mai no acostumaven a
emprendre cap negoci ni iniciativa sense consultar abans amb l’oracle que els marcara les recomanacions adients per trobar el camí més segur per als seus projectes.
emprendre cap negoci ni iniciativa sense consultar abans amb l’oracle que els marcara les recomanacions adients per trobar el camí més segur per als seus projectes.
Un dels mètodes més freqüents era el llançament a l’aire i l’observació acurada de les posicions que adoptaven els curiosos ossets (tali en llatí, astragaloi en grec) que uneixen la cama amb el peu dels mamífers, habitualment els dels xais o corders. El nom d’eixe punt del tars és el d’astràgal, per això aquesta pràctica endevinatòria es coneix com “astragalomància”, però entre nosaltres, aquesta peça òsea l’anomenem marranxa, astragal o, més habitualment, la taba.
Noms de les cares de la taba:
A Roma: Quatrio, ternio, canis, senio….
A Burgos: Caras, pencas, culos, carnes
Altres llocs: Hoyos, llanas, picos, fondos
També: Penca, hoyo, güito, carne, etc.
Nosaltres les anomenarem:
Cares amples:
- panxa plena (la que té el centre més prominent i arrodonit)
- panxa buida (a la que està més afonada)
- rei (la que està més llisa)
- botxi (la més rugosa)
Valor de les cares (aquí també hi ha molta variació):
Proposem la més antiga:
IV PRONVM; 4 punts per panxa plena
I PLANVM: 1 punt pel rei
VI TORTVOSVM: 6 punt per botxi
Poden jugar tantes persones com ho desitgin però sempre que no sigui un nombre molt elevat ja que es perdria ritme i es dificultaria el joc. Es fa una rotllana asseguts a terra. Comença qui treu més puntuació tirant les tabes o a sorteig.
És un joc d’atzar i de coordinació i de baixa dificultat. No hi ha un temps determinat per realitzar aquest joc.
VARIANTS:
1) S'utilitzen cinc tabes. Quatre de les quals, es llencen a l'aire i es deixen caure al terra. La cinquena s'anirà llançant cap amunt sense deixar-la caure. Mentre la taba està a l'aire el jugador o la jugadora anirà col·locant les que estan en el sòl en la cara de panxa buida, panxa plena, rei o botxí, així fins a aconseguir passar per totes les cares. Si cau a terra, perd i passa torn. Guanya el participant que ho aconsegueixi amb menys llançaments.
2) Una altra modalitat consisteix en sumar el valor de les cinc tabes llençades. Guanya qui obtè major puntuació, acabades les tirades de tots els participants.
3) Una altra modalitat consisteix en llençar les tabes cap amunt, guanyant quan quedaven les parts sortints de l'os cap amunt i perdent quan quedaven les parts enfonsades en la cara superior.
Nota: Els judadors/es poden acordar les seves pròpies normes i limitacions. En el cas de manca d’iniciativa, es consulta internet on es troben infinitat de noms i modalitats de joc.
Salve, Saverius, m'ha encantat el joc. Jo que et guardava les tabes dins l'armari, no se m'havia acudit que podia jugar amb elles, i que els nostres discipuli et discipulae s'ho podrien passar d'allò més bé. Com es nota l'experiència del saber!!!
ResponEliminaJa saps quan vulguis ens pot il·lustrar.
Gratias plurimas tibi ago, Magistra Venefica! Aviat et tornaré les restants, per si vols probar... encara que temo que et costarà portar-lo a terme....
ResponElimina