ODISSEA 2020

SALVE COMITES  καὶ  ἑταῖροι,

Un any més el concurs de l'ODISSEA ha posat a prova les vostres habilitats per tal de respondre les preguntes que l'Oracle aquest cop us feia sobre

  L'esport a Grècia i Roma.

Temple de Zeus a Olímpia

A Catalunya participaven enguany 514 equips, els quals amb l'esperit olímpic dels antics han sortejat els diferents àmbits de la mitologia, les institucions i la literatura.

Tot i que no heu arribat els primers segur que heu aprés una mica més, i tal com deia Gandhi: “La nostra recompensa es troba en l'esforç i no en el resultat.” 

Els herois i heroïnes són aquests  i  seran  recordats com si es tractessin dels atletes cantats per Píndar: 

TEMAENOMICRON Sílvia González, Sara  Ventura i Àlex Roman 1r batxillerat	77 punts	30ª posició
PANDORA Sofia Montelongo, Montserrat Pérez i Carlos Navarro 1r batxillerat	72 punts	82ª posició
ELS SABATES Andrea Guitard, Arnau Manero i Pau García 2n batxillerat nocturn	68 punts	107 ª posició
METEOROS Isabel Benages i Estela Fernández 1r batxillerat	46 punts	245ª posició
NIKÉ ET TEMIS Ghita Aghrib i Nicole Figueroa 2n batxillerat	45 punts	264 ª posició
MIRA MI GORRO Angélica Cuenca i Hugo Gallardo 2n batxillerat	40 punts	319 ª posició
LES TRES LUCÍFERES Nadia Chaachae, Natalia Batista i Manal El Asri 2n batxillerat	40 punts	327 ª posició

El màxim de punts era 79

Espero que l'any vinent la τύχη us sigui favorable!

RITUALS FUNERARIS

Sempre que es podia, el funeral començava a la casa del difunt . La família  acompanyava el moribund al seu llit per donar-li l'últim petó i així retenien l'anima que s'escapava per la boca. Quan moria, se li tancaven els ulls i es deia tres vegades el seu nom per assegurar-se que estava mort. Seguidament, es rentava el cos, es perfumava i es vestia. Els luxes estaven prohibits per llei però permetien col·locar sobre el cap del difunt les corones que havia rebut mentre vivia.



Caront i Aracné de Jonh Roddam (1829-1908)

Seguint el costum grec, es dipositava una moneda al costat del cadàver perquè Caront transportés la seva ànima i així travessés la llacuna Estígia cap al regne dels morts.

Finament el cos del difunt es col·locava sobre una llitera amb els peus  cap a a la porta d'entrada, envoltat de flors , que simbolitzen la fragilitat de la vida i es cremaven perfums. Depenent de la classe social es deixava exposat entre 3 i 7 dies. A la porta de la casa es dipositaven branques avet i/o xiprer per avisar a la resta de la gent que hi ha via hagut una mort. Com a senyal de dol intentaven no encendre foc al interior de la domus .

Fins a finals del segle I  el funeral es celebrava  de nit perquè la mort era un esdeveniment de mal auguri, però després es van començar a fer els rituals durant el dia , tret dels dels nens, suïcides i indigents.

El transport a la pira funerària o  al tomba es feia col·locant el difunt en una caixa de fusta  oberta que es posava sobre una mena de llitera per a transportar-la o es portava a coll per la seva família. Darrera hi anava el seguici funerari.

La Humatio era essencial en el funeral. Consistia en llançar terra sobre el cos del difunt o sobre part d'ell, segons si era una inhumació o una incineració. La tomba es consagrava amb el sacrifici d'una porca. Durant el funeral es realitzava un acte de purificació per a les persones que havien estat en contacte amb el mort.





Necrópolis de BARCINO

Banquet funerari, Tomba del nedador, Paestum

Durant els 9 dies següents al funeral es feien rituals que acabaven amb un menjar i el sacrifici d'un animal. Els aliments i la sang s'oferien als avantpassats del difunt, els Déus Manes , i al propi difunt per així  divinitzar la seva ànima i situar-la al costat de les divinitats protectores de la família.

El dol per als familiars directes era de 10 mesos, en el qual no podien celebrar festes ni portar joies. Tot i així les atencions al difunt continuaven després d'aquest temps per assegurar el seu descans etern. Les ofrenes de menjar eren pa , vi, fruites, raïm, pastissos...etc. i flors com violetes i roses eren habituals i es feien arribar al difunt a través d'un conducte de ceràmica o d'un forat que estava  ala coberta de la tomba , el tub de les libacions. Aquests rituals els feia la família el dia de l'aniversari del difunt.

                                                                                                             AC



HIPÀTIA D'ALEXANDRIA. Segle IV

Hipàtia d'Alexandria va ser una dona grega, pagana, natural d'Egipte i filla del filòsof Teó.
Va néixer  l'any 370 i va morir a la mateixa ciutat l'any 415. 

Va ser una de les primeres dones de la història en contribuir en el desenvolupament de les matemàtiques, filòsofa, mestre neoplatónica i una política influent.

A més, va ser una dona sàvia que no jutjava als altres per les seves creences o condició.
Per desgràcia, els excessos i enfrontaments a la ciutat entre els cristians i els considerats pagans va fer que acabés els seus dies assassinada cruelment  en extranyes circumstàncies per un grup de fanàtics cristians en ple enfrontament entre el prefecte Orestes i el patriarca Ciril.

A més del que s'ha dit, va destacar en el camp de l'astronomia, ja que va dissenyar un astrolabi per tal d'observar la posició dels astres i un hidròmetre, per mesurar la magnitud dels líquids. 

 La vida que va portar i la mort que va patir es van convertir en un símbol de llibertat de pensament, de la raó, oposant-se a la violència i a la intolerància.

Algunes de les seves frases són:

-Defensa el teu dret a pensar, perquè fins i tot pensar de manera errònia és millor que no pensar.

-La veritat no canvia perquè sigui o no sigui creguda per la majoria de les persones.

-Independentment del nostre color, raça, o religió som germans.

ELS MONSTRES DE L'ANTIGA GRÈCIA

Avui us parlaré dels monstres que hi havia a l'Antiga Grècia.

En primer lloc tenim les GREES O GRAIES, de les quals es diu que eren germanes de les Gorgones (d'elles en parlarem més tard). Eren tres i es deien Dinos, Enio i Pefredo.

Les Graies eren 3 germanes que, segons conta la llegenda, van néixer velles i compartien un ull i una dent per a les tres, que els usaven alternativament. Vivien a l'extrem més occidental, al país de la nit, on no resplendeix mai el sol.

Hesíode deia que eren molt belles (se suposa que irònicament) i es deia que els seus cabells eren blancs per les onades del mar, que són blanques quan el mar està brau.

En segon lloc, us parlaré de les GÒRGONES. Eren tres germanes: Esteno, Euríale i Medusa. Les dues primeres eren immortals però Medusa no, la va matar Perseu i del seu cap va néixer Pegàs.

Es diu que tenien serps per cabell i a aquell qui miraven quedava petrificat.

Ara us presentaré a unes senyores molt simpàtiques, les HARPIES. Eren uns monstres que, fent honor al significat del seu nom, eren unes raptores de nens i ànimes.

Segons la llegenda n'hi havien tres: Nicòtoe, Ocípete i Celeno. Els seus noms, respectivament, signifiquen Borrasca, Vola-ràpid i Fosca.

La llegenda en la que tenen un paper més destacat és la del rei Fineu. La llegenda diu que tot allò que Fineu tocava  li ho robaven les Harpies, sobretot els aliments, i tot allò que no es podien endur ho embrutaven amb els seus excrements. Amb l'arribada dels argonautes, Fineu els demanà que l'alliberessin d'aquestes criatures i, després d'un seguit de peripècies ho aconseguiren.

I, per acabar, us explicaré les meves preferides, les SIRENES. Aquestes són uns monstres marins que, contràriament a la concepció que en tenim actualment, tenien cap de dona i cos d'ocell. Se'n va parlar per primer cop a la Odissea.

Es diu que vivien a una illa del Mediterrani i que amb la seva música atreien als navegants amb la finalitat de fer-los xocar contra les roques i, un cop naufragaven, menjar-se'ls.

A la Odissea s'explica com Odisseu, volent sentir el seu cant, va fer tapar les orelles amb taps de cera als seus tripulants i es va lligar al màstil del vaixell per tal de sentir-les sense sucumbir al seu desig.

Però cal saber que aquestes criatures han tingut una interessantíssima evolució al llarg de la història fins al moment.

A l'època medieval eren tres: una tenia cap de dona i cos d'ocell, l'altra tenia el cos de cavall i l'altra de peix.

Es diu que una cantava, amb una veu melodiosa, i les altres tocaven instruments per atraure als mariners. Els seus propòsits, igual que en època grega eren deshonestos.

  

Actualment, es concep la sirena com una dona amb cos de peix i la seva veu melodiosa té la finalitat de embellir la dona i atraure l'amor. 

Es pot veure a la "Sirenita" com la sirena canvia la seva veu a canvi de transformar-se en humana per amor.

DEMETRI POLIORCETES

Demetri Poliorcetes va ser rei de Macedònia, fill d'Antígon Monofalmos, un general d'Alexandre Magne, que es va proclamar a ell  mateix i al seu fill reis al 306 a.C.

Bronze hel·lenístic, 307 a. C Museu del Prado, Madrid

Poliorcetes vol dir "expugnador de ciutats". Tant ell com el seu pare van ser els principals participants en les guerres per al poder macedònic posterior a la mort d'Alexandre Magne.

La muralla romana de Barcino

Després del nostre itinerari per Barcino, us explicaré les muralles.

La muralla fundacional augustal, un dels elements millor conservats del traçat de l'antiga ciutat, tenia uns 1.135 metres de longitud, amb una alçada indeterminada que superava els 9 metres i una amplada variada d'entre els 1,5 i 2 metres. 
Fou construïda amb sorrenca travada amb fort morter de sorra i calç. La colònia fou construïda en temps de pau i sense amenaces exteriors, per la qual cosa tenia més una funció simbòlica que no defensiva. La muralla, a banda de ser un element defensiu, tenia també una vessant simbòlica i de prestigi per a la població  i els seus habitants.

Tenia quatre portes , disposades a la part central de cada llenç, coincidint amb els extrems del cardo i del decumanus:

• Decumanus maximus, situat al eix Nord - Sud. 

1. Porta Praetoria, situada al nord.
2. Porta Decumana, situada al sud.

• Cardo maximus, situat al eix Est - Oest.
  

1. Porta Principalis  sinistra , situada a l'est.
2. Porta Principalis  dextra , sitauada a l'oest.


Eren portes monumentals, triforades, amb dues entrades pels viatgers a peu i una central més gran per al trànsit rodat i defensades per dues torres circulars. D'aquestes a Barcino només trobem la Porta Praetoria, l'actual Porta del Bisbe, i una part de la Decumana, al carrer Regomir.

Porta Praetoria

Una part de la poerta Decumana 

Al final del segle III la muralla es comença a reforçar i s'acaba  a començaments del segle IV. Aquesta segona muralla seguia el traçat funcional de la muralla anterior, però tenint la funció de ser més defensiva que simbòlica;  també és molt més complexa que l'augustal , juxtaposant la nova muralla a la vella;

Es dobla el gruix de la muralla, que passa a tenir 4 metres, per omplir l'espai entre les dues muralles s'utilitzen carreus i d'altres materials procedents d'edificacions anteriors; També es construeixen 76 torres de vigilància de fins a 18 metres d'alçada, situades cada 6 o 8 metres.

• SITUACIÓ EN EL PLÀNOL

La muralla a Barcelona anava aproximadament del  carrer   Regomir, de la ciutat i del Bisbe a la plaça Nova, mirant de mar a muntanya , i del carrer de la Tapineria i el del Sots-Tinent Navarro als carrers dels Banys Nous, de la Palla i  d'Avinyó, mirant de Besòs a Llobregat.

Plànol de la muralla romana a Barcelona