AENIGMA TERTIUM

Salve! Jo us proposo aquesta imatge amb les següents preguntes :

1- quin mite és? 

2- quins personatges hi surten?

3- quina part del mite representa la imatge ?

TIT LIVI, Ab Urbe Condita, I, 13-15

Salve,
com s'ha anat explicant, finalment  arribem al moment en que les sabines es posen enmig dels seus pares i dels marits, tot dient:

" Si us penediu del parentiu que hi ha entre vosaltres, o si us penediu del vostre matrimoni, gireu les ires cap a nosaltres; nosaltres som la causa de la guerra, de les ferides i de la mort dels nostres esposos i dels nostres pares; més ens estimem morir que viure sense un de vosaltres, vídues u orfes. "

Encara que sembli molt teatral van aconseguir  no només aturar la guerra sinó que dels dos pobles fer-ne un amb dos reis, Ròmul i Tit Tàcit, i a més, per compensar als Sabins, aquests van anomenar-se Quirits, per la ciutat de Cures. I el que ja és impensable, és que Ròmul va  dividir el poble en 30 cúries i cadascuna d'elles porta el nom d'una de les sabines!!! Per altra banda, es van formar tres centúries de cavalleria,  una anomenada Ramnes per Ròmul, una altra Ticienses per Tit Taci, i la tercera amb el nom de Lúcers, no se sap per qui.

   

Apol·lo de Veies, 550a.C.-520a. C.

Després l'autor ens explica les diferents guerres , entre els romans i els fidenats, un poble sabí situat, prop del riu Tíber, en veure augmentar les riqueses de Roma; i contra la ciutat etrusca de Veies. Tant en un cas com en l'altre els romans van resultar vencedors, i a més, aconseguiren una treva de 100 anys amb Veies i part del seu territori.


Ja veieu que Ròmul va ser estimat molt pels soldats, fins al punt que tenia una escorta de 300 homes anomenats cèlers per la seva rapidesa.

TIT LIVI, Ab urbe condita, I, 10-12

Temple de Júpiter a Roma

Ens explica que al final els romans van raptar les dones dels sabins, ja que ells no en tenien. Els ceninencs, els crustumins i els atemnats es van unir contra Roma però l'exèrcit de Ròmul, en un combat ràpid, els va demostrar que era inútil enfrontar-se contra ells. Maten al seu rei, Taci, i Ròmul decideix fer un temple dedicat a Júpiter i portar-hi el rei mort com a ofrena, i així és com es construeix el primer temple que es va consagrar a Roma i el més important que es va  construir dalt del Capitoli.

Tarpeia, la filla de Taci, negociant amb els sabins abans d'obrir les 
portes de la ciutadella

L'exèrcit dels atemants va atacar als romans, veient-los despistats, però van ser vençuts com els cenimencs. La seva esposa Hersília li demana que personi als pares de les dones sabines que tenien a la ciutat ja que portaven molt de temps que estaven de dol i molts van emigrar cap a Roma per estar amb les seves filles. 

A l'última guerra, que va ser la més gran de les batalles, els sabins van matar la filla de Tarpeu. Tarpeia va ser seduïda pels sabins i es van apoderar de la ciutadella de Roma.

Els sabins intenten envair el Palatí on Ròmul veu que estan perdent la guerra i demana a Júpiter que els ajudi a guanyar. Els sabins es fan forts i sembla que vagin a guanyar als romans. El sabins van pujar fins el Palatí, però els romans eren superiors i van guanyar com ho van fer amb els altres dos pobles.

AENIGMA SECUNDUM

Salve!
Jo també us proposo un enigma als alumnes de 1r de batxillerat de Granollers i de Calella. La veritat és que a mi m'ha portat temps de resoldre'l però es pot intentar! 
Us deixo una foto com a pista. Bona sort!!!

Specto si spectas: oculis tu, non ego vero

Cerno oculis: nulli nam mihi sunt oculi.

Quod si vis, sine voce loquar: nam vox tibi.

TIT LIVI, Ab Urbe Condita, I, 7-9

Ròmul i Rem van  lluitar ja  que només podia regnar un dels dos germans, i encara que els auguris s'havien mostrat primer a  Rem, que va veure 6 voltors, el seu germà n'havia vist el doble. Com ja sabeu, a Tit Livi li encantava explicar totes les versions, i també ens explica que Rem va saltar les muralles de la ciutat, cosa que havia prohibit i, per tant, Ròmul el mata. La ciutat va ser anomenada amb el nom del seu fundador, i Ròmul va adoptar com a cerimònia de fundació de la ciutat la que va sorgir amb un dels mites de les aventures d'Hèrcules.

H. GOLTZIUS: Hércules y Caco.
Biblioteca Nacional de España, Madrid

Hèrcules, que conduia un ramat, va aturar-se perquè tenia son. Cacus, un pastor, va robar-li els bous més macos. Quan Hèrcules es va despertar, es va dirigir a la cova més propera, i allà estava Cacus, a qui amb un cop va matar. Evandre, que era un home molt venerable, va observar Hèrcules i va saber qui era, i llavors va suposar que estava fent un ritus (Hèrcules venia d'acomplir un dels seus famosos 12 treballs). Així doncs,  ofereix a Hèrcules en sacrifici una vedella preciosa agafada del seu ramat. Els Poticis i els Pinaris, famílies molt prestigioses, van ser designades per fer els sacrificis i el banquet. Els Poticis van ser encarregats d'aquesta cerimònia moltes generacions. Aquesta fou l'única cerimònia sagrada forastera que Ròmul va adoptar. Creia que només acceptarien les lleis si es feia respectar amb les insígnies del poder.

Roma anava creixent, però hi havia manca de dones a Roma. Ròmul demana un pacte d'amistat als pobles veïns i una aliança matrimonial per al nou poble. Aquests es neguen. Així, Ròmul va preparar uns jocs, els quals van atraure molta gent que admirava com Roma havia crescut tant en tan poc temps. Els Sabins van ser especialment voluntariosos i hi van acudir amb les seves dones i fills, precedits pel seu rei. En un moment de l'espectacle, esclata un enfrontament, evidentment preparat. Rapten a una quantitat de dones,  la qual cosa comporta acusar a Roma d'haver violat les llei d'hospitalitat. Ròmul defensa que això ha passat perquè els pares de les noies no van acceptar l' aliança i que, sovint, d'una injustícia sorgeix l'agraïment. Els sabins, enfadats per la violació de les lleis i el rapte de les seves dones, van atacar els romans i els van anar acorralant al Capitoli. En el moment d'enfrontar-se, les sabines es van interposar entre ambdós grups per aturar aquest enfrontament, perquè si guanyaven els romans, elles perdrien els seus pares i germans i, si guanyaven els sabins, elles perdrien els seus marits i fills, ja que la guerra havia durat força anys. Llavors, les sabines van aconseguir fer-los entrar en raó. 

JAQUES-LOUIS DAVID : El rapte de les Sabines, 1799, Musée du Louvre

TIT LIVI, Ab urbe condita, I, 4-6

Rea Sílvia, embarassada per la força, va dir que el pare de la seva descendència era Mart. Però ningú allibera la mare de la crueltat del rei: aquest mana que els nens siguin llançats al corrent del riu. Com que el Tíber havia format suaus estanys, els nens van ser deixats en un toll accessible, on ara hi ha la figuera Ruminal.

Ròmul i Rem alletats per la lloba capitolina

Diu la tradició que una lloba va baixar de les muntanyes atreta pels plors infantils i els va oferir les mamelles amb mansuetud. 

Un pastor que es deia Fàustul els va portar a la seva cabana i els va lliurar a la seva dona Larència perquè els criés. 
Quan els nens van fer-se grans, sempre estaven caçant i així van enrobustir el seu cos i la seva ànima.

Diuen que ja aleshores es feien al mont Palatí les festes Lupercals. Allí Evandre, de la raça dels Arcadis, va instituir que uns joves corressin despullats per divertiment. Mentre celebraven aquesta cerimònia, uns lladres els van parar una emboscada. Ròmul es va defensar amb força i a Rem el van agafar i el van lliurar al rei Amuli, i l'acusaren d'haver atacat els camps de Numitor. Així fou lliurat Rem a Numitor per ser castigat. 

Des d'un principi Fàustul havia sospitat que els nens eren descendència reial però no havia trobat el moment oportú per dir-ho encara. Primer va descobrir l'assumpte a Ròmul. I també a Numitor, que tenia a Rem, i a ell li va venir el record dels néts. Així es trama una conspiració contra el rei. Ròmul dóna ordre d'atacar al rei amb l'ajuda de Rem, i així mata el rei.

Numitor va convocar una assemblea on explicà tota la història de com havien estat criats fins a la mort del rei. La multitud dóna el consentiment de que el títol i el poder fossin confirmats a favor del rei . Així, confiat l'estat d'Alba a Numitor, a Ròmul i a Rem els va venir el desig de fundar una ciutat allà on havien estat abandonats. Van decidir que els déus tutelars d'aquests llocs escollissin amb auguris qui havia de donar nom a la nova ciutat i governar-la. Ròmul ocupa el Palatí, Rem l'Aventí, com a espai delimitat per a consultar els auguris.

AENIGMA PRIMUM

Salve,
us proposo un enigma als alumnes que feu 1r de batxillerat, tant de Granollers com de Calella.

Findere me nulli possunt, praecidere multi; 

sed sum versicolor, albus quandoque fulturus;

malo manere niger; minus ultima fata verebor.

 A veure qui l'encerta !!!

TIT LIVI, Ab Urbe Condita, I 1-3

La història comença després de la caiguda de Troia, quan els troians Enees i Antènor, lliures dels càstigs dels vencedors, per la seva actitud pacifista durant l’enfrontament, marxen de la ciutat a la recerca d’un nou lloc de residència. Per una banda, Antènor arriba al golf interior de la mar adriàtica i allà s’instal·la acompanyat d’una multitud de vènets. Per l’altra banda, Enees va d’un lloc a un altre fins arribar al territori Laurentí, al sud de Roma, i allà s' enfronta amb els habitants del territori. El rei Llatí, al veure la noblesa d’aquella gent estrangera i conèixer el seu cabdill, Enees, signa un pacte amb ell i com a aliança privada li entrega la seva filla com esposa. Més tard Enees funda la ciutat de Lavínium i té un fill, anomenat Ascani.

Turn, rei dels rútuls, al qual anava a ser entregada la filla del rei Llatí, ofès per la unió d’aquesta amb Enees,  proclama la guerra. Aborígens i Troians es proclamen vencedors dels rútuls, però durant la guerra el seu rei, Llatí, mor. Els rútuls busquen protecció en els etruscos, els quals accepten la unió sense pensar-s’ho. Enees, davant el temor d’una guerra amb els rútuls i els etruscos units, uneix els Troians i els aborígens sota una mateixa llei i els anomena a tots llatins. Finalment s’enfronten i, tot i que els llatins guanyen la guerra, Enees mor.

Com que el fill d'Enees, Ascani, no té edat per tenir el poder, el regne queda en mans de la seva mare, Lavínia. Més tard Ascani, veient el gran creixement de la ciutat, li cedeix el poder a la seva mare i ell funda una nova ciutat, Alba. Aquesta ciutat serà governada per la descendència del seu fundador. Posteriorment, el regne acaba en mans d'Amuli que, després d’expulsar el seu germà Numitor del poder, mata la descendència d’aquest i a la seva filla la nomena vestal, suposant per a ella un vot de virginitat perpètua i la impossibilitat de descendència, amb la finalitat de ser ell l’únic hereu del tron. 

Eneas a la cort del rei Llatí de Ferdinand Bol, 1661-1663ca, Ámsterdam, Rijksmuseum.

TIT LIVI, Ab Urbe Condita, I, Prefaci

El prefaci d'Ab Urbe Condita és una petita introducció a l'obra que l'autor fa servir per fer-nos cinc cèntims del que llegirem a continuació: la història de la ciutat de Roma des de la seva fundació l'any 753 aC. Això comporta un gran treball de recerca ja que, com l'autor ens diu en el mateix prefaci, aquesta ciutat "partint d'uns començaments insignificants, ha arribat a l'extrem de patir problemes a causa de la seva pròpia magnitud". L'autor també ens explica que pretén posar-se dins de la història de Roma per entendre com i per què aquesta va evolucionar de la manera que ho va fer i així poder treure unes conclusions de tot aquest estudi històric.

Tit Livi també ens mostra la intencionalitat de la seva obra: narrar els fets de la història de Roma, però embellits més aviat amb llegendes poètiques que no pas amb testimonis fiables. En aquest cas, Livi narra els fets d'una determinada manera per justificar la supremacia de Roma sobre els altres pobles. A més, ja en aquest prefaci ens informa de quina concepció de la història té l'autor, un seguit d'exemples (per imitar o rebutjar) dels quals se'n poden extreure unes lliçons, amb les qual vol contribuir i col·laborar en la renovació nacional que pretenia dur a terme August.

TIT LIVI, Ab urbe condita, Llibre I

Salvete omnes!

Aquest curs, els alumnes de 2n de batxillerat treballaran les lectures obligatòries amb el Cataclàs, i aniran fent les entrades amb unes ressenyes sobre el contingut de les obres. 

Aquest primer trimestre llegirem i treballarem l'obra Ab urbe condita de Tit Livi, i s'han repartit els capítols entre tots els alumnes, de manera que quan tots els comites itineris hagin fet la seva entrada, tindrem un resum de tots els capítols del llibre I.

Què us sembla...??? Comencem...???