MARCEL, Eneida VI, 863-886

Ja al final del seu descens als inferns, Enees mentre parla amb el seu pare, Anquises, que li mostra els rostres dels que seran els seus descendents, veu un jove que es distingeix per la seva bellesa, les armes refulgents, però amb el cap cot i els ulls baixos, i que sobre el seu cap plana una ombra negra , sinistra com la nit. Al preguntar-li de qui es tracta, Anquises li dirà que és Marcel, que excel·lint a tots els altres guerrers, ell sotmetrà els púnics i els gals, als qui arrabassarà les armes per tercer cop, penjant-les en el temple de Quirí.

Suïcidi de Dido

Dido diu a Barce (antiga dida de Siqueu), que vagi a buscar la seva germana Ana per tal que aquesta portés les víctimes i la resta d'ofrenes per al sacrifici en honor a Júpiter, déu de l'Estix, que Dido havia preparat. Dido airada pel projecte que pensava portar a terme, agafa l'espasa d'Eneas que havia estat un obsequi i mentre s'estira al llit demana als familiars que acceptessin la seva vida i li treiessin totes les preocupacions, ja que ja havia venjat al seu espòs del seu germà... Desprès de dir aquestes coses va donar un petò al llit i va pregar que la seva mort perseguís per sempre al malvat Dardani, Enees.

Les serventes van veure confusament com Dido s'ajupia sota el ferro i com la seva sang queia. Els laments de Dido es van sentir per tota Cartago i a l'assabentar-se la seva germana, va córrer on es trobava i li digué que la ha traït ja que quan preparava la pira, no sabia que era perquè ella s'hi volgués sacrificar. Tots els intents de l'Ana per salvar a Dido van ser nuls. Llavors Iris per ordre de Iuno, baixa de l'Olimp i amb la mà dreta li talla els cabells per tal d'alliberar l'ànima del seu cos.

Mercuri ordena Eneas que abandoni Cartago. Dido descubreix les intencions d'Eneas. Cant IV, 219-392

El rei Iarbas implora a Júpiter després d'haver estat refusada, per part de Dido, la seva petició de matrimoni en favor d' Eneas, i demana el per què, ell que havia venut part de les seves terres a la reina per tal que fundés una petita ciutat i que sempre li havia fet sacrificis i honrant-lo com calia.

Júpiter, que escolta aquesta pregària, envia Mercuri a Eneas, per dir-li que ha de marxar de les terres de Líbia, i complir amb el seu destí, ja que ell serà qui governarà Itàlia, i d'ell naixerà una il·lustre estirp que sotmetrà tot el món. Eneas emmudeix davant aquestes paraules,i vol fugir i abandonar aquelles terres, però com no sap com explicar-li a Dido, a qui havia seduït, esperant el millor moment, ordena a Mnesteu, Sergest i Serest que preparin les naus, i apleguin els companys per marxar en secret.

Però Dido se n'adona, i la mateixa Fama s'encarrega de ratificar-ho. Aleshores s'enfronta amb Eneas, acusant-lo de traïdor i de voler-la abandonar a la seva sort,ja que s'ha enemistat amb els pobles de Líbia per culpa seva, i ha destruït el seu bon nom. Tanmateix, li demana que per l'amor de la seva unió s'ho repensi.

Eneas, però, seguint les ordres de Júpiter, intenta amagar-li el dolor que sent, i la vol calmar agraint-li tot el que ella li ha donat i que recordarà mentre visqui, però que mai li havia promès matrimoni, i que marxa a despit del que ell desitja, sinó que ho fa pel destí al qual està lligat, per a ell, per Ascani, a qui li està reservat el regne d'Hesperia, Itàlia.

Dido irritada el deixa marxar, tot i que li recrimina que les seves paraules siguin falses, i demana que si les divinitats pietoses tenen algun poder, el castiguin, i hagi d'invocar el seu nom. A més, el maleeix, inclús després d'estar morta, ja que la seva ànima el perseguirà a fi de que pagui el seu crim.

Acaba el fragment quan les esclaves se l'enduen a les seves habitacions, i Eneas resta commogut i temerós per les seves paraules, i amb el cor trencat.

L'ENEIDA EN L'ART

Aquí teniu una mostra de pintures que representen escenes dels fragments de l'Eneida que heu llegit.

Polifem i els ciclops

Enees, amb els companys que han aconseguit escapar de la catàstrofe,  prepara una flota i navega cap a la Costa de Tràcia. Així comença un viatge que el portarà a l'illa de Delos ,a consultar l'Oracle de Delfos, a Creta, on han de marxar bruscament a causa de la pesta, i a les Illes Strophades , la trobada amb Celaeno i altres déus; nova profecia sobre la seva destinació. Arriben a la Costa d'Epir, on es Andrómaca i Hele que li anuncia que tindrà un futur brillant i li adverteix dels perills que han d' evitar navegant cap a Itàlia. Ells bordegen les costes de Sicília i aprop d' Etna, troben el grec Aqueménides, supervivent de l'expedició d'Ulisses . Amb ells córre  l'aventura amb la Cyclops i Polifem. Llavors eviten les trampes de Escil·la i Caribdis seguint el consell de Helen i arriben per fi al port de Drepana, on mor Anquises, el pare de l'heroi. Això ve després de la tempesta que ha fet que anessin a parar a les platges de l'Àfrica,on es rebut per Dido, la seva reina i a qui explica la història del seu periple.

Carioca

Cant perdut

Ai, déus Penats, Lars, Muses...

Us invoco perquè trobeu el cant perdut del nostre Carioca.

Potser en Polifem i els Cíclops se l'han menjat? o l'han llençat dins el volcà Etna?

Ajudeu-nos o farem un sacrifici "humà"!

Etimologia grega

SABÍEU D'ON VE LA PARAULA CLEPSIDRA ?

Del verb grec κλέπτω “ robar” i del mot aigua ὕδωρ

No és que els grecs es dediquessin a robar aigua, sinó que era una mena de rellotge per mesurar el temps en els debats a l’àgora.

Aquesta setmana dedico la paraula a una amiga i professora de ciències a qui li encanta l'etimologia i es jubila, que veu com gota a gota, l’aigua s’escola per la clepsidra, per tal que gaudeixi de cada moment.

Anquises interpreta l'aparició d'un cometa com el senyal diví que els troians han d'abandonar la ciutat

Anquises, pare d'Eneas, es va adreçar cap a Júpiter, per tal de demanar-li qualsevol senyal per confirmar el seu auguri. Encara no havia acabat de parlar quan veu com cau una estrella del cel que es dirigeix cap als boscos de l'Ida. Al veure aquest senyal, Anquises prega als déus y els demana protecció per al seu nét i la seva família. Havent acabat de parlar, s'escoltà com tota Troia s'estava incendïant. Llavors, Eneas va explicar als seus companys com sortir de Troia, sense que els grecs els vegin, i que es trobarien dalt del turó on hi ha un temple i al costat d'aquest un xiprer. Després d' explicar això, Eneas va agafar el seu pare sobre les seves espatlles i  amb el seu fill, lulus, al costat, es van posar en camí.

Quan estaven arribant gairebé a les portes, Anquises va avisar  Eneas que els grecs s'acostaven , llavors van començar tots a córrer fins que van arribar al temple sagrat (turó de l'antiga Ceres). Allà, havien arribat tots, menys Creüsa (dona de Eneas i mare de Iulus). Quan Eneas se'n va adonar que la seva dona no hi era, va decidir tornar a Troia per buscar-la.

Quan va arribar a Troia, la va buscar per tots els llocs i al no trobar-la va decidir anar a casa seva per veure si per casualitat havia tornat allà. Quan va arribar va trobar-la morta. Llavors ple de dolor, Eneas, anava cridant el nom de la seva dona pels carrers i de sobte va apareixer l'ànima de Creüsa. Aquesta li diu que haurà de fer un llarg exili , però que fundarà un regne nou, i que no plorés per la seva mort, ja que havia de ser fort tant pel seu poble com pel fill dels dos i que el criés amb tendresa. Abans que Eneas pogués contestar-li, l'ànima ja havia desaparegut. Aleshores, Eneas va tornar allà on havia deixat els seus companys.

BANQUET DE DIDO I RELAT DE LA HISTÒRIA DEL CAVALL DE FUSTA

Finalitzat el banquet de Dido, Iopas deixeble del gegant Atlant, fa sonar la cítara d’or, els Tiris en escoltar aplaudien i els troians els imiten.
Dido perllongava la nit, preguntant sobre Príam, Hèctor, Aquil•les etc.. De sobte se’n recordà que Eneas feia set anys que anava errant d'ençà que fugí de Troia, però li demana que expliqui com va ser vençuda la ciutat de Troia, i així ho explica:
Desfets de la guerra i de tots el mals, al cap d’uns anys el grecs, construeixen un cavall de fusta, com ofrena a Palas Atenea, i en el qual s'amaguen els millors guerrers.
Els grecs marxen a l’illa de Tènedos, deixant el cavall a les portes de la ciutat de Troia, fent pensar als Troians que se n’havien anat. El poble al sortir de l’emmurallat de la ciutadella es troben amb el cavall. Hi ha diverses opinions, com per exemple que fa aquí, que farem amb això... però només Laocoont se n’adona que els grecs no donen cap ofrena sense traïció.
Uns pastors Troians trobaren  un esclau grec i el portaren davant el rei, aquest li preguntà, que portaven entre mans amb suposada ofrena, l’esclau li digué la veritat (tal com havia quedat amb els grecs), i a més, que volia ser acceptat com un Troià més.
Mentrestant Laocoont, sacerdot de Neptú sacrificà un toro sobre l’altar mentre que, dues serps sortides de les profundes aigües envoltaren els cossos dels seus dos fills i els mossegaren, el pare(Laocoont), fou a rescatar-los i també l’apressaren.

Els dos dracs arrossegant-se van fugir als temples situats més amunt i  van restar als peus de la deessa sota el cercle del seu escut.
Finalment, davant d'aquest  senyal, introdueixen el cavall dins la sagrada ciutadella.

Júpiter prediu a Venus la glòria dels troians

Júpiter mirant Líbia des del cel fa emocionar a Venus, que li pregunta què han fet Eneas i els troians per no poder entrar a Itàlia. Júpiter li fa un petó i respon explicant què passarà;Eneas farà una gran guerra a Itàlia i el fill d’aquest, Ascani (Iulus) dirigirà l’imperi durant 30 anys, fent de la capital de Lavínium fortificacions amb murs de l’Alba Llonga. Durant 300 anys l’Alba Llonga serà regnada per pobles troians fins que la sacerdotessa Rea Sílvia, embarassada per Mart de bessons: Ròmul i Rem. Aquests seran abandonats i trobats per una lloba, que farà de nodrissa d’aquests fins que siguin grans.
Ròmul serà qui continuarà amb la fundació de la ciutat a la qual li donarà el seu nom: Roma (Ròmul), un imperi sense fi i l’imperi de la pau, la ciutat serà protegida per Juno i Júpiter. Grècia serà vençuda i passarà a ser província romana. D’aquesta nissaga naixerà Juli Cèsar, que serà rebut amb les restes mortals per tu (Venus) i serà quan s’acabaran les guerres. I serà quan Ròmul juntament amb Rem dictaran les lleis de la ciutat. S’obriran les portes a la nova ciutadella de Cartago pels troians, i tant la reina Dido (de Cartago) com els cartaginesos acceptaran les decisions divines i els acolliran.