Anquises interpreta l'aparició d'un cometa com el senyal diví que els troians han d'abandonar la ciutat

Anquises, pare d'Eneas, es va adreçar cap a Júpiter, per tal de demanar-li qualsevol senyal per confirmar el seu auguri. Encara no havia acabat de parlar quan veu com cau una estrella del cel que es dirigeix cap als boscos de l'Ida. Al veure aquest senyal, Anquises prega als déus y els demana protecció per al seu nét i la seva família. Havent acabat de parlar, s'escoltà com tota Troia s'estava incendïant. Llavors, Eneas va explicar als seus companys com sortir de Troia, sense que els grecs els vegin, i que es trobarien dalt del turó on hi ha un temple i al costat d'aquest un xiprer. Després d' explicar això, Eneas va agafar el seu pare sobre les seves espatlles i  amb el seu fill, lulus, al costat, es van posar en camí.

Quan estaven arribant gairebé a les portes, Anquises va avisar  Eneas que els grecs s'acostaven , llavors van començar tots a córrer fins que van arribar al temple sagrat (turó de l'antiga Ceres). Allà, havien arribat tots, menys Creüsa (dona de Eneas i mare de Iulus). Quan Eneas se'n va adonar que la seva dona no hi era, va decidir tornar a Troia per buscar-la.

Quan va arribar a Troia, la va buscar per tots els llocs i al no trobar-la va decidir anar a casa seva per veure si per casualitat havia tornat allà. Quan va arribar va trobar-la morta. Llavors ple de dolor, Eneas, anava cridant el nom de la seva dona pels carrers i de sobte va apareixer l'ànima de Creüsa. Aquesta li diu que haurà de fer un llarg exili , però que fundarà un regne nou, i que no plorés per la seva mort, ja que havia de ser fort tant pel seu poble com pel fill dels dos i que el criés amb tendresa. Abans que Eneas pogués contestar-li, l'ànima ja havia desaparegut. Aleshores, Eneas va tornar allà on havia deixat els seus companys.