El rei Iarbas implora a Júpiter després d'haver estat refusada, per part de Dido, la seva petició de matrimoni en favor d' Eneas, i demana el per què, ell que havia venut part de les seves terres a la reina per tal que fundés una petita ciutat i que sempre li havia fet sacrificis i honrant-lo com calia.
Júpiter, que escolta aquesta pregària, envia Mercuri a Eneas, per dir-li que ha de marxar de les terres de Líbia, i complir amb el seu destí, ja que ell serà qui governarà Itàlia, i d'ell naixerà una il·lustre estirp que sotmetrà tot el món. Eneas emmudeix davant aquestes paraules,i vol fugir i abandonar aquelles terres, però com no sap com explicar-li a Dido, a qui havia seduït, esperant el millor moment, ordena a Mnesteu, Sergest i Serest que preparin les naus, i apleguin els companys per marxar en secret.
Però Dido se n'adona, i la mateixa Fama s'encarrega de ratificar-ho. Aleshores s'enfronta amb Eneas, acusant-lo de traïdor i de voler-la abandonar a la seva sort,ja que s'ha enemistat amb els pobles de Líbia per culpa seva, i ha destruït el seu bon nom. Tanmateix, li demana que per l'amor de la seva unió s'ho repensi.
Eneas, però, seguint les ordres de Júpiter, intenta amagar-li el dolor que sent, i la vol calmar agraint-li tot el que ella li ha donat i que recordarà mentre visqui, però que mai li havia promès matrimoni, i que marxa a despit del que ell desitja, sinó que ho fa pel destí al qual està lligat, per a ell, per Ascani, a qui li està reservat el regne d'Hesperia, Itàlia.
Dido irritada el deixa marxar, tot i que li recrimina que les seves paraules siguin falses, i demana que si les divinitats pietoses tenen algun poder, el castiguin, i hagi d'invocar el seu nom. A més, el maleeix, inclús després d'estar morta, ja que la seva ànima el perseguirà a fi de que pagui el seu crim.
Acaba el fragment quan les esclaves se l'enduen a les seves habitacions, i Eneas resta commogut i temerós per les seves paraules, i amb el cor trencat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada