Per començar aquest dia de festa, us voldríem explicar quina va ser la nostra experiència en l'excursió a Tarraco el passat 10 d'abril.
Concretament vam centrar-nos en l' Aqüeducte de les Ferreres, anomenat també Pont del Diable.
En primer lloc, destacarem els trets més rellevants de l' Aqüeducte esmentat anteriorment. Cal dir que aquest va ser creat pels germans Escipió l'any 218 a.C durant la Segona Guerra Púnica. Al llarg dels anys, Tarraco va anar adquirint importància estratègica en el procés de conquesta del territori peninsular i sota el govern d' August li va ser concedit l'estatut de colònia romana i capital de la província Tarraconensis.
L'aqüeducte de les Ferreres és l'únic del qual s'ha conservat un tram, tot i que a l'època romana Tarraco va disposar de tres aqüeductes que abastien d'aigua la ciutat. Va ser utilitzat fins a l'època medieval i és avui dia un dels monuments més significatius de l'arquitectura romana a Catalunya.
Aquesta construcció té el punt d'origen a uns 15 Km de Tarragona i pren aigua del riu Francolí. El pont consta de dues fileres d'arcades de mig punt superposades, la filera inferior té onze arcs, mentre que la superior en presenta vint-i-cinc.
El conjunt està construït amb carreus en sec, és a dir, que no utilitza cap tipus de material aglutinat. No podem oblidar destacar, de la mateixa manera, la importància de les impostes, el punt d'on arrenca l'arc, que, juntament amb les cornises i el canal de l'aigua remarquen l'horitzontalitat i la solidesa de la construcció.
La canal per on circulava l'aigua, specus , està situada a la part superior de la segona arcada i ha patit nombroses modificacions, si bé, es creu que hauria d'estar coberta. L'aigua seguia, un cop superada la vall, per l'antic camí de l'Àngel i entrava a la ciutat per l'actual avinguda Catalunya fins a l'anomenat Castellum Aquae, també anomenat Torre de l'aigua, on aquesta era depurada i distribuïda per tota la ciutat per mitjà de canonades. La distribució es feia primer cap a les fonts i basses, després cap als edificis públics, com per exemple , les termes, i per últim, a les domus.
L'Aqüeducte mostra el desenvolupament cultural, artístic i tecnològic assolit per aquella civilització i alhora reflecteix la importància que va tenir la ciutat de Tarragona durant l'època romana imperial i la transformació que va patir la ciutat a partir del moment que esdevingué capital de província.
Llucifer li va proposar que construiria el pont en una sola nit a canvi de l'ànima del primer que begués l'aigua que transportava el monument. L'endemà, el constructor va fer que el primer en beure-hi fos un ase, per tant, l'animal va ser la recompensa obtinguda pel diable.
Esperem que us hagi agradat,
Felix i Atena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada