Un altre any ens hem embarcat per arribar triomfadores a Ítaca. El camí d'enguany ha estat ple d'obres d'art, com laGalatea de Pigmalió, o el Moscòfor (escultura d'un jove portant un vedell a les espatlles), d'escultors que han deixat la seva petjada com Praxíteles i que autors com Ciceró i Pausàniasja en deien meravelles. I com no, a l'antiguitat , també hi havia expoliadors, per exemple, Verres, o "destructors " d'obres divines, Hermes, com Alcibíades. D'altra banda, hem conegut el nom d'una pintora que exposà la seva obra a Eleusis, Irene, i un llibre d'Apol·lodor que és una biblioteca de mitologia.
La fi no és arribar sinó a complir la dita d'Horaci SAPERE AUDE.
RUBENS, Peter Paul: Prometeo,1618. Museu d'art de Filadelfia
La història tracta del moment en el qual Prometeu és conduït per Hefest a una roca on és encadenat seguint les indicacions de Zeus.
Més tard apareixen les nimfes Oceànides, que s’interessen per la situació de Prometeu i ell els hi explica que després d’ajudar a Zeus a intercanviar-se el tro amb Cronos, Zeus va decidir desfer-se dels humans, però Prometeu, al oposar-se a aquesta idea acaba amb el càstig encomanat.
COSSIERS, J : Prometheus c. 1637
Quan arriba Oceà intenta convèncer Prometeu per tal que es sotmeti al poder de Zeus, però ell no cedeix. Mentrestant, les Oceànides ploren per ell quan explica que robant el foc i entregant-lo als homes els va ensenyar totes les arts.
Quan Ío, filla d’Oceà arriba, empatitza amb Prometeu, i aquest li confessa que s’estimaria més morir a suportar el càstig que li ha tocat viure fins que Zeus caigui. Llavors explica que un descendent d’ella el farà lliure i l’ adverteix sobre els perills que viurà fins a arribar al riu Nil, on quedarà prenyada de Zeus.
Tot i que a la tragèdia Èsquil no ho explica, Ío tindrà una relació amb Zeus, però perquè la seva esposa Hera no sospiti res , la converteix en una vedella jove que li regalarà. Ío , vigilada per Argos, un monstre de 50 caps i 100 ulls que s’alternen per dormir, és rescatada per Hermes, i fuig cap Egipte, on recobrarà la seva forma femenina després de demanar perdó a Hera i prometre que mai tornarà a Grècia . Ella serà la deessa Isis.
Després de fer aquest apunt, a la tragèdia Ío, indignada, marxa i les Oceànides queden preocupades pel que ha confessat Prometeu , però ell les tranquilitza dient que gràcies a un casament Zeus serà vençut.
Més tard, Zeus envia a Hermes perquè pregunti a Prometeu quin casament és el que suposadament el farà caure. Quan Prometeu no accepta a explicar-ho, ja que s’estima més ser un desgraciat que esclau de Zeus, Hermes anuncia noves desgràcies per Prometeu i seguidament marxa.
Poc després s'afegeix a la desgràcia d'estar encadenat el fet que un àguila durant el dia se li mengi el fetge, que per la nit es regenerarà. Així doncs es fan realitat aquestes afirmacions i Prometeu desapareix entre llamps i trons.
Fa poc més que un any, em vaig començar a interessar moltíssim pel vegetarianisme i el veganisme. Sobretot em vaig centrar el seu estil de vida i en els perquès que els porten a dur a terme aquest canvi. Investigant i mirant documentals, vaig veure que la gent es feia vegetariana per temes de salut, mediambientals, morals , ètics o fins i tot per motius ecològics.
Fins aquell moment, no m’havia replantejat gaire l’estil de vida que portava. Era omnívora, ja que a casa es veia d’aquesta forma. “Has de menjar de tot per créixer”, em deia la meva mare i, es clar, li feia cas. De fet, mai havia tingut cap problema amb el que menjava diàriament, fins que em vaig interessar per aquesta ideologia més respectuosa cap al medi ambient i cap als animals.
Va ser en aquell instant que em vaig decidir per fer un petit pas, ja que sabia que la meva mare no em deixaria fer-ne un altre. Vaig deixar de menjar carn, tot i que segueixo menjant ous i làctics. No ha estat un gran canvi, però per alguna cosa es comença, no?
Gràcies a aquest fet, la meva passió per la cuina va néixer. Sempre havia cregut que mai cuinaria, si ho pogués evitar. Però vaig veure que em feia més independent i que podia incloure diferents aliments a la cuina de casa.
Al setembre vaig començar primer de batxillerat, on estic cursant actualment la modalitat humanística. D’aquesta forma, també vaig iniciar-me en dues assignatures noves: llatí i grec. Però la qüestió d’aquest post apareix en el moment en el qual veiem una pel·lícula sobre un dels gladiadors romans més famosos de la història. Em va semblar impressionant la seva força, i se’m va quedar gravada al cap. I, un dia, rumiant què veure a Netflix, vaig clicar sobre un documental sobre veganisme. En una part d’aquest es parlava de l’alimentació que portaven els gladiadors de l’Antiga Roma. Aquest aspecte em va encuriosir molt i vaig buscar informació.
Inicialment, vaig creure que la seva alimentació seria variada, i que menjarien carn, peix, llegums i cereals a parts iguals. Però, darreres investigacions dels ossos dels gladiadors revelaven una altra realitat:que la seva dieta es basava en aliments d’origen vegetal.
Es tractava d’un estudi dels ossos de diversos guerrers de la ciutat romana d’Efes, a l’actual Turquia. Aquest estudi, portat a terme per la Universitat de Viena, demostrava que la seva dieta majoritàriament es basava en cereals i llegums, sobretot les faves com diu el metge del segle II, Galè de Pèrgam, en la seva obra De alimentorum facultatibus . A més a més, hi havia pocs indicis d’aliments d’origen animal, com la carn, els ous o la llet. Les anàlisis de les restes també van revelar que, abans o després d’un combat, prenien una beguda feta amb cendres de plantes. Aquest beuratge ajudava a la recuperació cel·lular dels seus músculs i a enfortir els seus ossos.
Comparant aquestes restes amb d’altres de la població, van veure que els gladiadors consumien més minerals i que, per això, obtenien molt més calci.
Un fet curiós que afirmava aquesta teoria era el fet que la literatura els anomenava “hordeari”, que significa menjadors d’ordi, i és que aquest cereal a més d'aportar l'energia que els calia era molt barat.
Tot i aquest estudi, també s’ha trobat que existeixen diferències entre els ossos de diverses regions, evidenciant així que altres guerrers podien seguir una altra dieta.
M’ha semblat molt atractiu veure com no els hi feia falta tenir una ideologia, com passa avui en dia normalment, per a seguir una dieta diferent. Ho feien perquè els anava bé i els era eficient per a la seva vida. Això també demostra que no només trobem la força en els aliments d’origen animal.
A la conclusió a la que arribo és que la nostra alimentació no ha de ser forçosament variada per arribar a ser forts i créixer. Com hem vist, aquests gladiadors podien lluitar durs combats seguint una alimentació diferent a la qual considerem avui dia com la més correcta. Tot està en saber trobar els aliments que ens nodreixin i ens aportin l'energia necessària.
Aquí us deixo un vídeo que m’ha semblat molt entenedor i interessant que parla sobre aquest tema. Espero que el gaudiu!! Sara Ventura
Un any més el concurs de l'ODISSEAha posat a prova les vostres habilitats per tal de respondre les preguntes que l'Oracle aquest cop us feia sobre
L'esport a Grècia i Roma.
Temple de Zeus a Olímpia
A Catalunya participaven enguany 514 equips, els quals amb l'esperit olímpic dels antics han sortejat els diferents àmbits de la mitologia, les institucions i la literatura.
Tot i que no heu arribat els primers segur que heu aprés una mica més, i tal com deia Gandhi: “La nostra recompensa es troba en l'esforç i no en el resultat.”
Els herois i heroïnes són aquests i seran recordats com si es tractessin dels atletes cantats per Píndar:
TEMAENOMICRON
Sílvia González, Sara Ventura i Àlex Roman
1r batxillerat
77 punts
30ª posició
PANDORA
Sofia Montelongo, Montserrat Pérez i Carlos Navarro
1r batxillerat
72 punts
82ª posició
ELS SABATES
Andrea Guitard, Arnau Manero i Pau García
2n batxillerat nocturn
68 punts
107 ª posició
METEOROS
Isabel Benages i Estela Fernández
1r batxillerat
46 punts
245ª posició
NIKÉ ET TEMIS
Ghita Aghrib i Nicole Figueroa
2n batxillerat
45 punts
264 ª posició
MIRA MI GORRO
Angélica Cuenca i Hugo Gallardo
2n batxillerat
40 punts
319 ª posició
LES TRES LUCÍFERES
Nadia Chaachae, Natalia Batista i Manal El Asri
2n batxillerat
40 punts
327 ª posició
El màxim de punts era 79
Espero que l'any vinent la τύχη us sigui favorable!
Sempre que es podia, el funeral començava a la casa del difunt . La família acompanyava el moribund al seu llit per donar-li l'últim petó i així retenien l'anima que s'escapava per la boca. Quan moria, se li tancaven els ulls i es deia tres vegades el seu nom per assegurar-se que estava mort. Seguidament, es rentava el cos, es perfumava i es vestia. Els luxes estaven prohibits per llei però permetien col·locar sobre el cap del difunt les corones que havia rebut mentre vivia.
Caront i Aracné de Jonh Roddam (1829-1908)
Seguint el costum grec, es dipositava una moneda al costat del cadàver perquè Caront transportés la seva ànima i així travessés la llacuna Estígia cap al regne dels morts.
Finament el cos del difunt es col·locava sobre una llitera amb els peus cap a a la porta d'entrada, envoltat de flors , que simbolitzen la fragilitat de la vida i es cremaven perfums. Depenent de la classe social es deixava exposat entre 3 i 7 dies. A la porta de la casa es dipositaven branques avet i/o xiprer per avisar a la resta de la gent que hi ha via hagut una mort. Com a senyal de dol intentaven no encendre foc al interior de la domus .
Fins a finals del segle I el funeral es celebrava de nit perquè la mort era un esdeveniment de mal auguri, però després es van començar a fer els rituals durant el dia , tret dels dels nens, suïcides i indigents.
El transport a la pira funerària o al tomba es feia col·locant el difunt en una caixa de fusta oberta que es posava sobre una mena de llitera per a transportar-la o es portava a coll per la seva família. Darrera hi anava el seguici funerari.
La Humatio era essencial en el funeral. Consistia en llançar terra sobre el cos del difunt o sobre part d'ell, segons si era una inhumació o una incineració. La tomba es consagrava amb el sacrifici d'una porca. Durant el funeral es realitzava un acte de purificació per a les persones que havien estat en contacte amb el mort.
Necrópolis de BARCINO
Banquet funerari, Tomba del nedador, Paestum
Durant els 9 dies següents al funeral es feien rituals que acabaven amb un menjar i el sacrifici d'un animal. Els aliments i la sang s'oferien als avantpassats del difunt, els Déus Manes , i al propi difunt per així divinitzar la seva ànima i situar-la al costat de les divinitats protectores de la família.
El dol per als familiars directes era de 10 mesos, en el qual no podien celebrar festes ni portar joies. Tot i així les atencions al difunt continuaven després d'aquest temps per assegurar el seu descans etern. Les ofrenes de menjar eren pa , vi, fruites, raïm, pastissos...etc. i flors com violetes i roses eren habituals i es feien arribar al difunt a través d'un conducte de ceràmica o d'un forat que estava ala coberta de la tomba , el tub de les libacions. Aquests rituals els feia la família el dia de l'aniversari del difunt.
