divendres, 24 de maig del 2019

HIPÀTIA D'ALEXANDRIA. Segle IV



Resultat d'imatges de hipàtia


Hipàtia d'Alexandria va ser una dona grega, pagana, natural d'Egipte i filla del filòsof Teó.
Va néixer  l'any 370 i va morir a la mateixa ciutat l'any 415. 
Va ser una de les primeres dones de la història en contribuir en el desenvolupament de les matemàtiques, filòsofa, mestre neoplatónica i una política influent.
A més, va ser una dona sàvia que no jutjava als altres per les seves creences o condició.
Per desgràcia, els excessos i enfrontaments a la ciutat entre els cristians i els considerats pagans va fer que acabés els seus dies assassinada cruelment  en extranyes circumstàncies per un grup de fanàtics cristians en ple enfrontament entre el prefecte Orestes i el patriarca Ciril.

A més del que s'ha dit, va destacar en el camp de l'astronomia, ja que va dissenyar un astrolabi per tal d'observar la posició dels astres i un hidròmetre, per mesurar la magnitud dels líquids. 

 La vida que va portar i la mort que va patir es van convertir en un símbol de llibertat de pensament, de la raó, oposant-se a la violència i a la intolerància.

Algunes de les seves frases són:

-Defensa el teu dret a pensar, perquè fins i tot pensar de manera errònia és millor que no pensar.


-La veritat no canvia perquè sigui o no sigui creguda per la majoria de les persones.

-Independentment del nostre color, raça, o religió som germans.



diumenge, 19 de maig del 2019

ELS MONSTRES DE L'ANTIGA GRÈCIA

Avui us parlaré dels monstres que hi havia a l'Antiga Grècia.


En primer lloc tenim les GREES O GRAIES, de les quals es diu que eren germanes de les Gorgones (d'elles en parlarem més tard). Eren tres i es deien Dinos, Enio i Pefredo.

Les Graies eren 3 germanes que, segons conta la llegenda, van néixer velles i compartien un ull i una dent per a les tres, que els usaven alternativament. Vivien a l'extrem més occidental, al país de la nit, on no resplendeix mai el sol.

Hesíode deia que eren molt belles (se suposa que irònicament) i es deia que els seus cabells eren blancs per les onades del mar, que són blanques quan el mar està brau.

Imatge relacionada

En segon lloc, us parlaré de les GÒRGONES. Eren tres germanes: Esteno, Euríale i Medusa. Les dues primeres eren immortals però Medusa no, la va matar Perseu i del seu cap va néixer Pegàs.

Es diu que tenien serps per cabell i a aquell qui miraven quedava petrificat.

Resultat d'imatges de gorgonas

Ara us presentaré a unes senyores molt simpàtiques, les HARPIES. Eren uns monstres que, fent honor al significat del seu nom, eren unes raptores de nens i ànimes.

Segons la llegenda n'hi havien tres: Nicòtoe, Ocípete i Celeno. Els seus noms, respectivament, signifiquen Borrasca, Vola-ràpid i Fosca.


La llegenda en la que tenen un paper més destacat és la del rei Fineu. La llegenda diu que tot allò que Fineu tocava  li ho robaven les Harpies, sobretot els aliments, i tot allò que no es podien endur ho embrutaven amb els seus excrements. Amb l'arribada dels argonautes, Fineu els demanà que l'alliberessin d'aquestes criatures i, després d'un seguit de peripècies ho aconseguiren.


Resultat d'imatges de HARPÍAS MITOLOGIA GRIEGA

I, per acabar, us explicaré les meves preferides, les SIRENES. Aquestes són uns monstres marins que, contràriament a la concepció que en tenim actualment, tenien cap de dona i cos d'ocell. Se'n va parlar per primer cop a la Odissea.

Es diu que vivien a una illa del Mediterrani i que amb la seva música atreien als navegants amb la finalitat de fer-los xocar contra les roques i, un cop naufragaven, menjar-se'ls.

A la Odissea s'explica com Odisseu, volent sentir el seu cant, va fer tapar les orelles amb taps de cera als seus tripulants i es va lligar al màstil del vaixell per tal de sentir-les sense sucumbir al seu desig.

Resultat d'imatges de sirenas mitologia griega

Però cal saber que aquestes criatures han tingut una interessantíssima evolució al llarg de la història fins al moment.

A l'època medieval eren tres: una tenia cap de dona i cos d'ocell, l'altra tenia el cos de cavall i l'altra de peix.











Es diu que una cantava, amb una veu melodiosa, i les altres tocaven instruments per atraure als mariners. Els seus propòsits, igual que en època grega eren deshonestos.

Resultat d'imatges de sirenes epoca medieval
  






Actualment, es concep la sirena com una dona amb cos de peix i la seva veu melodiosa té la finalitat de embellir la dona i atraure l'amor. 

Es pot veure a la "Sirenita" com la sirena canvia la seva veu a canvi de transformar-se en humana per amor.





dijous, 16 de maig del 2019

DEMETRI POLIORCETES

Demetri Poliorcetes va ser rei de Macedònia, fill d'Antígon Monofalmos, un general d'Alexandre Magne, que es va proclamar a ell  mateix i al seu fill reis al 306 a.C.



Bronze hel·lenístic, 307 a. C Museu del Prado, Madrid
Poliorcetes vol dir "expugnador de ciutats". Tant ell com el seu pare van ser els principals participants en les guerres per al poder macedònic posterior a la mort d'Alexandre Magne.






dimarts, 26 de març del 2019

La muralla romana de Barcino

Després del nostre itinerari per Barcino, us explicaré les muralles.

La muralla fundacional augustal, un dels elements millor conservats del traçat de l'antiga ciutat, tenia uns 1.135 metres de longitud, amb una alçada indeterminada que superava els 9 metres i una amplada variada d'entre els 1,5 i 2 metres. 
Fou construïda amb sorrenca travada amb fort morter de sorra i calç. La colònia fou construïda en temps de pau i sense amenaces exteriors, per la qual cosa tenia més una funció simbòlica que no defensiva. La muralla, a banda de ser un element defensiu, tenia també una vessant simbòlica i de prestigi per a la població  i els seus habitants.

Tenia quatre portes , disposades a la part central de cada llenç, coincidint amb els extrems del cardo i del decumanus:
  • Decumanus maximus, situat al eix Nord - Sud. 

  1. Porta Praetoria, situada al nord.
  2. Porta Decumana, situada al sud.



    • Cardo maximus, situat al eix Est - Oest.

          1. Porta Principalis  sinistra , situada a l'est.
          2. Porta Principalis  dextra , sitauada a l'oest.

          3. Eren portes monumentals, triforades, amb dues entrades pels viatgers a peu i una central més gran per al trànsit rodat i defensades per dues torres circulars. D'aquestes a Barcino només trobem la Porta Praetoria, l'actual Porta del Bisbe, i una part de la Decumana, al carrer Regomir.



          Porta Praetoria

          Una part de la poerta Decumana 

          Al final del segle III la muralla es comença a reforçar i s'acaba  a començaments del segle IV. Aquesta segona muralla seguia el traçat funcional de la muralla anterior, però tenint la funció de ser més defensiva que simbòlica;  també és molt més complexa que l'augustal , juxtaposant la nova muralla a la vella;
          Es dobla el gruix de la muralla, que passa a tenir 4 metres, per omplir l'espai entre les dues muralles s'utilitzen carreus i d'altres materials procedents d'edificacions anteriors; També es construeixen 76 torres de vigilància de fins a 18 metres d'alçada, situades cada 6 o 8 metres.





          • SITUACIÓ EN EL PLÀNOL
          La muralla a Barcelona anava aproximadament del  carrer   Regomir, de la ciutat i del Bisbe a la plaça Nova, mirant de mar a muntanya , i del carrer de la Tapineria i el del Sots-Tinent Navarro als carrers dels Banys Nous, de la Palla i  d'Avinyó, mirant de Besòs a Llobregat.
          Plànol de la muralla romana a Barcelona 

           

          dimarts, 12 de febrer del 2019

          FINAL DE L'ODISSEA

          ALEA IACTA EST.

          Ja s'ha acabat el vostre viatge a través de la ciència i la tecnologia en el món antic, però tots hem descobert alguna cosa que no sabíem, com per exemple, qui era HERÓ, enginyer, inventor i matemàtic grec del s. I d. C. que va idear un teatre amb imatges i figures que es movien per elles mateixes, és a dir , autòmates i que recull en la seva obra Περὶ αὐτοματοποιητικῶν,  o que AVIÉ va escriure un poema ora marítima, del que només tenim fragments, però on descriu les costes del  Mediterrani, del Pontus Euxinus  (mar Negre),  Palus Maeotis (mar d'Azov ) i un tros de l'Atlàntic.

          Tot i que una falsa Musa s'ha infiltrat sense gaire encert, la classificació no està gens malament com podeu veure:




          Rea

          Andrea Guitard i Cristina Chitibia


          70

          85


          Delos

          Nadia Chaachae i Manal El Asri


          70

          86

          L’Olimp

          Ghita Aghrib i Alejandro Rojas


          70

          87

          Olímpia

          Natalia Batista i Melany Molina


          65

          131

          Narcís i Eco

          Angelica Cuenca i Hugo Gallardo


          65

          132
          Penseu  que el màxim de puntuació eren 77 punts i que hi han participat 434  equips!!!!
          Fins l'any vinent!!!
          Però us proposo que ara que ja hem esbrinat el  personatge que s'amagava darrera les preguntes, potser en podríem saber una mica més, no??? Us animeu????






          dijous, 31 de gener del 2019

          ODISSEA 2019

                                  χαίρε, SALVE

          Un altre any he trobat tripulants per embarcar-me en aquesta Odissea, un viatge cap al món de la ciencia i la tecnologia, però que enguany ens acompanyaran els déus  Ἁθηνᾶ καὶ  Ἥφαιστος  , dues divinitats que es complementen, ja que la primera  és la  deessa de la intel·ligència  que dóna la idea i l'altre, l'artesà  que amb les seves  mans  ho porta a terme.
          Resultado de imagen de atenea y hefesto
           
          Espero  també que les 9 muses us inspirin les respostes per tal d'arribar a  bon port, però si més no per esdevenir una mica més savis. 
          Resultado de imagen de les muses

           I per últim us desitjo una mica de τύχη i una espurna del foc que va robar Prometeu.

          Aquí us deixo els tripulants:



          Pessima Nemesis

          Andrea Gutiérrez, Sílvia Ramos, Zainab Tamara


          L’Olimp

          Ghita Aghrib i Alejandro Rojas

           

          Olímpia

          Natalia Batista i Melany Molina

           

          Delos

          Nadia Chaachae i Manal El Asri

           

          Rea

          Andrea Guitard i Cristina Chitibia

           

          Narcís i Eco

          Angelica Cuenca i Hugo Gallardo

           
           

          dimecres, 12 de desembre del 2018

          Οἱ Κύκλοπες καὶ ὁ Πολύφημος

          És molt interessant l'aparició dels Ciclops en l'èpica grega i en la literatura de segles posteriors. La variació del seu orígen, de la seva aparença, de la seva manera de ser.

          Els mitògrafs en distingeixen 3 tipus: els "uranis", fills d'Urà i Gea, "els sicilians" ,companys de Polifem,  que intervenen a la Odissea i els constructors.

          Els Ciclops uranis pertanyen a la primera generació divina, la dels gegants, com explicà Hesíode a la Teogonía, eren tres anomenats Brontes, Estéropes i Arges, tenien un sol ull en mig del front i es caracteritzaven per la seva força i habilitat manual. Van ser ells qui li van donar a Zeus el tro, el llamp i el raig a la titanomàquia.


          Resultat d'imatges de brontes estéropes y arges


          A la Odissea els Ciclops són considerats éssers salvatges y gegants, dotats d'un únic ull i d'una força prodigiosa,  i es diu que viuen a la costa italiana dedicant-se a la ramaderia.

          Polifem és un ciclop dels anteriorments citats, fill de Posidó i la nimfa Toosa. A la narració de la Odissea se'l descriu com el més salvatge de tots. Ja és sabut com Odisseu va saber escapar del segrest de Polifem amb el seu enginy, fet que feu que Posidó s'enfadés amb ell.

          Posteriorment als poemes homèrics, Polifem es converteix en el protagonista d'una aventura amorosa amb la nereida Galatea. En veiem una mostra a la faula de Góngora Polifemo y Galatea i també en parla Ovidi a Les Metamorfosis


          Imatge relacionada

          Per últim, els Cíclops constructors són als quals se'ls hi atribueix la construcció de tots els monuments pre-històrics.

          divendres, 26 d’octubre del 2018

          EN CATACLÀS HA TORNAT

          SALVE COMITES, χαίρε ἑταίραι,



          Doncs sí! ha tornat a l'institut Antoni Cumella per quedar-se una bona temporada. 
          Després de caminar buscant noves paraules, té ganes d'estar tranquil, però al mateix temps de respondre el què signifiquen aquelles paraules que us porten de cap, o  de les quals en voleu saber alguna cosa més. 
          Com sempre tindrà l'ajut dels clàssics que passegen per l'institut.
          De moment ja l'han rebut amb tots els honors la Ghita i la Nadia.

          Valete, ποχαιρετισμός

          divendres, 6 de juliol del 2018

          3r PREMI A L'OLIMPÍADA

          SALVE COMITES,  χαίρε  ἑταῖροι,

          ja hem acabat un altre curs , però enguany és diferent, ja que l'hem acabat sabent que un dels nostres companys de viatge, en Raúl Navas, ha resultat guanyador en tercera posició de la IV Olimpíada clàssica, una competició de traducció d'un text grec i llatí,  acompanyats de qüestions de tota mena: cultura, literatura, sintaxi , morfologia ...
          La prova es va realitzar el 18 d'abril, i com no sabia quin dels dos textos li havia anat millor o pitjor, s' emporta el 3r premi en les dues llengües!!!


          Però aquesta no ha estat només que l'última bona notícia, ja que del concurs Odissea, encara que cap dels grups va guanyar, podríem dir que va ser per ben poc, paraules mal transcrites, una dièresi, i un accent !!! és a dir, van tornar dels  Inferns una mica més savis !!! 
          Els tres primers grups corresponen a cada curs, 1r batx, 2n batx i 4rt ESO 
          Aquí us deixo la classificació:


          GRUP
          PUNTS
          POSICIÓ
          DEINOSOPHIA
          75
          46
          LA TRÍADE CAPITOLINA
          73
          58
          LUMEN SOLIS
          73
          61
          D.M.
          65
          121
          EL BOCATA DE CHOPPED
          60
          145
          SOPHOCLISTAS
          45
          218
          ELS GUERRERS DE RIACE
          45
          219

          A veure si passat l'estiu, ens retrobem amb  energies renovades per saber una mica més, i encomanar el nostre esperit clàssic.

          VALETE  καὶ ἰασσου