Cataclàs vincit!

Ave discipuli discipulaeque / χαίρετε μαθηταὶ

FELICITATS per haver aconseguit que el Cataclàs hagi guanyat el Premi al millor bloc professional en la categoria d'educació, als VI Premis Blocs Catalunya 2013, perquè sense el vostre treball i saber fer, el camí no hagués estat coronat amb el llorer de la victòria.

Dissabte passat, les magistrae i alguns discipuli de l'IES Antoni Cumella vam viure amb il·lusió la recollida del premi. I com que una imatge val més que mil paraules, aquí en deixem constància.

Recollint el premi...

Per la posteritat...

Estaven contents... Es nota...????

Els alumnes de 2n de batxillerat de l'INS Antoni Cumella de Granollers, els comites itineris del Cataclàs

CERÀMICA GREGA (1)

Χαίρετε μαθηταὶ,

Qui de vosaltres no s'ha "perdut" en algun museu  i en alguna sala s'ha trobat tot d'àmfores, cràteres, pots, gerres ... bellament decorades amb figures negres o roges que semblen que ens vulguin dir alguna cosa? 

Doncs  es tracta que sapigueu esbrinar quin tipus de gerra és la de la imatge que es veu, i que a més a més   pogueu dir el que hi ha representat.

ἀγαθῇ τυχῃ

LLENGÜES MORTES

 Salve,

A finals del curs passat vam penjar el video  de per a què servien les llengües mortes, ara que tot just hem començat un nou curs, m'he trobat un poema de Mario Benedetti  dedicat a elles, i que m'ha semblat molt apropiat. 

                        Així doncs, aquí el teniu!!!

                                 Las trajinadas lenguas muertas

                                 no son tan sólo griego antiguo

                                 latín y sánscrito y sumerio

                                 son asimismo lenguas muertas

                                 o casi muertas / pero nuevas /

                                 el fingimiento el ditirambo

                                 la demagogia el subterfugio

                                 el fanatismo los agüeros

                                 las viejas lenguas eran vivas

                                 cuando vibraban en la gente 

                                 y eran el habla del esclavo

                                 del campesino y del apóstol

                                 del artesano y de la puta

                                 las viejas lenguas se murieron

                                 de aburrimiento y de pudor

                                 al recalar en falsos mitos

                                 y amontonarse en los sermones

                                 y sin embargo si les damos

                                 otra vigencia / otro destino

                                 otro sabor / las lenguas muertas

                                 pueden cambiar de signo y pueden

                                 resucitar al tercer día

                                

UN ALTRE ANY...

                                  Salve discipuli et discipulae,

Ja hi tornem a ser, encarant un nou curs amb moltes sorpreses, espero que tant bones com la d'haver estat  finalistes en la votació popular dels  Premis  Blogs Catalunya 2013.
Amb aquest notícia, ja podem carregar les piles per seguir treballant, i veure que  la feina ben feta no té destorb!!!

 Enguany en Cataclàs no només farà el seu viatge per les paraules, ja que sap que alguns de vosaltres fareu grec, sinó  també per les restes que ell ha anat trobant, com peces de ceràmica que ens expliquen  un munt de coses i que haureu d'esbrinar, o d' antigues grans ciutats  que ell  vol visitar.

Però, de moment , això és un tast, ja anireu veient!!!!

Valete

LLATÍ: Per a què serveix?

Salve comites, discipuli et discipulae,

Ara que ja arribem al final del viatge, he trobat una joia, feta per una professora de clàssiques de Castelló, Mercedes García Ferrer, que ens parla d'aquesta llengua tan estimada per tots nosaltres, però alhora, que alguns consideren com una LLENGUA MORTA. 
Suposo que aquests, quan parlen no deuen saber que el que diuen són paraules que han evolucionat més (mots patrimonials) o menys (cultismes), i que ningú els ha explicat que mestre ve de magister; itinerari, d'itineris.... i que aquest vocabulari és ben present en tots els àmbits, tal com ens explica aquest vídeo.

Spero ut placeatis! 

                         

LA TINCTORIA

Bon dia companys i magistra Venefica!!

Com molt bé va explicar la nostra companya Atena, la fullonica. Tot seguit jo us explicaré la TINCTORIA.

Voleu saber què era i que és feia? Doncs ENDAVANT!

La Tinctoria servia a ciutats senceres, en elles es feien tints, es rentava i s'assecava roba de tot tipus. Aquest tipus de negoci  requeria un alt nombre d'empleats i probablement  l'amo era un dels patrons més importants de la ciutat.

COM RENTAVEN LA ROBA? 

La roba generalment es rentava amb orina humana o amb l'orina dels animals ( cavall, camell..), que era recollida pels serveis públics de la ciutat (latrines). Els "fullons" trepitjaven i picaven amb els peus la roba que jeia en els atuells de rentat amb una barreja d'aigua i orina. També es feia servir una barreja d'aigua i un tipus de terra,  possiblement argila, que ajudava a eliminar els residus de greix.

A continuació, la roba passava a l'etapa d'assecatge sota el sol o a  l'aire lliure. Un cop seca la llana era raspallada i cardada amb pell d'eriçó o plantes de la família dels cards. La roba es col · locava llavors en una cistella anomenada "viminea cavea" que penjava sobre vapors de sofre per tal de blanquejar el teixit. Finalment se li aplicava una terra o argila blanca al teixit per blanquejar encara més. Per últim, es passava pel  pressorium (planxa).

I finalment, CÓM LA TENYIEN?

Per tenyir la roba,"els fullons" empraven pigments procedents de plantes i d'alguns tipus de marisc, per exemple, es feia servir el blau egipci, el safrà, per als colors groc i carabassa, i òxids de ferro, pel vermell o marró. Després de rentar i tenyir la roba, s'aclaria en gerres amb aigua i després es passava a l'assecat. La roba es penjava en cordes o en  prestatges al terrat de la tintoreria per assecar al sol.

                                                                 Tinctoria a Barcino

 

La domus

Bon dia companys , companyes i Laura, 

A continuació us parlaré de les domus romanes. Primer us esmentaré quines parts usualment les constituïen i després comentarem una mica la que nosaltres vam anar a veure.

La domus constava d'un sol pis, o màxim dos. Tenia la planta rectangular i estava tancada de l'exterior per parets uniformes, amb cap finestra. La claror entrava pel centre, a través de l'atri, o pel peristil. 

L'entrada principal solia constar d'un uestibulum en forma d'un petit espai arrecerat anterior a la porta, la qual donava a un corredor anomenat fauces.

L'atri (atrium) era la primera cambra que es trobava. Era el centre de la casa primitiva i de la vida familiar. Un gran espai cobert per un sostre llevat d'una gran obertura (compluuium) ,que donava claror i ventilava, deixant caure l'aigua de la pluja en el impluuium, una bassa rectangular que la recollia i des de la qual passava a una cisterna soterrània. Un petit pou al costat permetia treure'n l'aigua. Originàriament hi havia la llar (focus) i es cuinava i menjava en aquesta cambra. El tablinum estava situat al darrera de l'atri, separat per una cortina o un reixat de fusta. Era el el despatx del paterfamilias, on rebia les visites i guardava l'arxiu familiar. Després cal parlar dels cubicula o dormitoris  que estaven situats als costats de l'atri.

Les habitacions que estaven a l'entrada podien estar obertes a l'interior ,com a cambra per al porter, dormitoris o menjadors, o donar a l'exterior. En aquest cas el propietari de la casa les llogava com a botigues (tabernae). I ja per acabar, trobo important no oblidar  dir que moltes cases tenien un jardí (hortus) al llarg de la paret posterior.

En la domus cada membre de la família tenia designat el seu espai: el paterfamilias (amo de casa), l’esposa, els fills i alguns parents. Els esclaus no tenien un lloc específic pel que es creu que dormien en el pis, prop de la cuina o vigilant el descans dels seus amos.

Passem ara, però, a parlar de la domus que vam visitar. D’aquesta se’n conserva el viridarium ( un jardí amb elements ornamentals) emmarcat pel peristylum, al voltant del qual s’articulava un seguit de cubicula (habitacions privades de la família), una zona de serveis i un magatzem. Era possible saber  quanta riques tenien els propietaris de la casa pel pati porticat i per la decoració. Les tres botigues o tabernae estaven adossades a la domus i s’obrien al decumanus minor, carrer el quan correspon amb l’actual Sant Honorat. 

La ubicació d’aquests locals era molt cèntrica i va afavorir el rendiment econòmic dels negocis que si van establir. Les tabernae eren espais d’estructura simple sovint utilitzades com a habitatge  a la part de dalt, però  a la part baixa  era una botiga oberta  a l’espai públic. 

Algú em sabria dir el nom de la que vam veure tots junts?

Espero que us hagi agradat i sobretot que hagueu aprés o recordat algunes coses que ja sabíem.  Us deixo  un petit video

Mireu-ho! Es molt curtet i us ajudarà a respondre la pregunta si encara no l'heu endevinat!

Salut i fins dilluns!

FULLONICA BARCINO

Bon dia companys i Laura,
En aquesta entrada us explicaré una mica les tasques i les observacions que conec de la fullonica. 
La fullonica era l'espai que servia per fer les tasques de bugaderia. 
El seu servei era car, ja que l'emperador havia posat un tribut sobre l'orina humana, que servia per a netejar la roba, perquè els àcids feien desaparèixer les taques i funcionaven molt bé. 
Primer es buscaven possibles danys en el teixit, i una vegada arreglats es netejava la tela submergint-la en substàncies alcalines.

El dia 22 de març, vam anar al museu arqueològic de Barcino, on vam veure les restes que s'han trobat de la fullonica, després d'haver fet les excavacions de les instal·lacions romanes.

Mosaic opus sectile  a l'entrada de la  fullonica

El primer que s'observa és que s'ha trobat una àmfora retallada amb restes de cendres que feien servir com a detergents o blanquejadors, i a partir de les anàlisis han trobat que hi havia  també presència d'orina. 

En segon lloc, podíem veure la "lacuna fullonica", que servia per esbandir la roba. 

A continuació, veiem que hi ha una altre peça que esta molt mal conservada, però, que tot i així, podem veure que hi ha molt color blanc, que podria ser a causa de batre, escòrrer i planxar els draps. 

I per últim, l'ultima estància que observem podria ser el magatzem.

En aquesta visita al museu, podem assabentar-nos de moltes coses que son molt curioses i  que mai ens haguèssim plantejat com podien realitzar-se. 

                                                 Fullonica Museu Barcelona.

Desitjo que aquesta informació sobre la fullonica de Barcino, us hagi ajudat a aprendre una mica sobre el funcionament d'aquest espai, i us hagi fet recordar les restes que vam veure durant la nostra visita. 

Fins demà. 

L'AQÜEDUCTE DE BARCINO

L'aigua en la societat romana era un ideal necessari  com ho és actualment.  L'aigua era necessària per qüestions higièniques i per veure'n d'ella, i és per això , que l'intel·ligent home romà va inventar uns conductes per facilitar l'accés a l'aigua, aquests conductes s'anomenen aqüeductes.

L'aqüeducte romà era un conducte que transportava aigua en grans quantitats a través de recs de superfície, galeries subterrànies, i ponts d'arcs aeris. Els aqüeductes aprofitaven la inclinació del terra per tal que l'aigua recorregués el sentit desitjat. Quan l'aigua arribava a la ciutat anava a parar al castellum aquae, des d'on arribava en totes direccions a través de canalons. Els primers en rebre aigua eren les fonts públiques i les termes,  i l'aigua sobrant es distribuïa entre particulars. 

L'estil dels aqüeductes era simple pero artificiós: A sota, trobavem uns pilars que sobresurtien de terra i a partir d'aquí es col·loquen diferents nivells o pisos, cadascun dels quals està format per arcs semicirculars. A la part de dalt s'hi troba el canal per on circula l'aigua.

El passat 22 d'Abril, a la visita que vam fer a la ciutat romana de Barcino vam veure les restes de l'aqüeducte barcelonès situat al carrer Duran i Bas que va quedar al descobert en enderrocar al 1988 un edifici ,i que transportava l'aigua des del riu Besòs fins a la zona de Montcada, satisfent les necessitats dels habitants.

                                                         Aqüeducte de Barcino

Garum & La factoria de Peix

GARUM

  El garum era una salsa feta amb una base de peix.

Un suc que s’obtenia del premsat amb sal de peixos, entranyes de peix i restes de qualsevol animal marí i que deixaven adobar al sol. Era un condiment quasi com el quetxup o la maionesa actual, però mes fort.

El seu origen és fenici, pero va tenir el seu gran apogeu a partir del segle I a.C amb els grecs i els romans, els quals van començar a utilitzar-lo com a  salaó, i va ser aleshoress quan es va convertir en essencial. Aquesta salsa es va utilitzar fins al Renaixement.

A la barreja del garum també hi posaven herbes aromàtiques per fer-lo mes saborós. Acabat el procés d’elaboració es guardava en àmfores que s’exportaven arreu de l’imperi.

No és difícil imaginar el flaire que devien fer les factories de garum, amb milers de litres de peix en diferents graus de maceració i concentrant-se a sol i serena. Però cal recordar que a la taula es servia amb molta moderació, com qui es posa vinagre o espècies al plat. I com a la cuina romana quan elaboraven els plats no posaven sal, el garum era una manera d’aportar la sal necessària tant per donar sabor com per les necessitats d’aquest mineral a l’organisme.   

PERÒ... COM S'ELABORAVA?

AQUÍ ENTRA EN JOC LA FACTORIA DE PEIX

El primer que es feia era pescar i recolectar tots els aliments i susbtàncies necessaries per a  la seva preparació. Un cop obtinguts, es netejaven i s'eliminaven  els budells, la sang...

Aquesta barreja es posava amb sal, es guardava en àmfores, d' uns vint-i-sis o trenta-cinc litres de capacitat i s'exposaven al sol durant molt temps, podia arribar fins a diversos mesos. Els instruments utilitzats per al procés del peix eren fulles i ganivets afilats, que no tinguesin forma de serra per a  no  malmetre les espines  i barrejar-ho amb la part que servia d'aliment.

El sabor i el nom del garum depenia el peix que es feia servir de base, podien  ser ostres, gambes o altres tipus de  marisc o molusc.

El resultat final del garum variava depenent de la zona en la qual fos fabricat. Hispania va ser una de les grans províncies que més productes alimenticis, com el garum, manufacturava i produïa a gran escala per comercialitzar-los.

Restes de la  factoria de salaó (cetaria) de Barcino datada del segle III dC,de les estances on es rentava, trossejava i s' emmagatzemava el peix ja salat. Segons sembla, el garum de Barcino va arribar a gaudir d’un cert prestigi. Com en el cas de la bugaderia i el taller de tints, s’han fet estudis que han permès concretar alguns ingredients d’aquesta salsa de la qual també parlen els textos clàssics.