Finalitzat el banquet de Dido, Iopas deixeble del gegant Atlant, fa sonar la cítara d’or, els Tiris en escoltar aplaudien i els troians els imiten.
Dido perllongava la nit, preguntant sobre Príam, Hèctor, Aquil•les etc.. De sobte se’n recordà que Eneas feia set anys que anava errant d'ençà que fugí de Troia, però li demana que expliqui com va ser vençuda la ciutat de Troia, i així ho explica:
Desfets de la guerra i de tots el mals, al cap d’uns anys el grecs, construeixen un cavall de fusta, com ofrena a Palas Atenea, i en el qual s'amaguen els millors guerrers.
Els grecs marxen a l’illa de Tènedos, deixant el cavall a les portes de la ciutat de Troia, fent pensar als Troians que se n’havien anat. El poble al sortir de l’emmurallat de la ciutadella es troben amb el cavall. Hi ha diverses opinions, com per exemple que fa aquí, que farem amb això... però només Laocoont se n’adona que els grecs no donen cap ofrena sense traïció.
Uns pastors Troians trobaren un esclau grec i el portaren davant el rei, aquest li preguntà, que portaven entre mans amb suposada ofrena, l’esclau li digué la veritat (tal com havia quedat amb els grecs), i a més, que volia ser acceptat com un Troià més.
Mentrestant Laocoont, sacerdot de Neptú sacrificà un toro sobre l’altar mentre que, dues serps sortides de les profundes aigües envoltaren els cossos dels seus dos fills i els mossegaren, el pare(Laocoont), fou a rescatar-los i també l’apressaren.
Els dos dracs arrossegant-se van fugir als temples situats més amunt i van restar als peus de la deessa sota el cercle del seu escut.
Finalment, davant d'aquest senyal, introdueixen el cavall dins la sagrada ciutadella.