El seu origen
Els aqüeductes van haver de ser inventats ja que les cases no tenien aigua corrent, excepte les domus. Encara que a prop de cada illa de cases solia disposar-se d'una font pública, el fet que en totes les ciutats es construïssin diversos establiments termals i que s'haguessin de regar els jardins públics i privats,feia que no fos suficient. Per aquest motiu una ciutat romana necessitava un subministrament d'aigua molt abundant, regular i segur, que no garantien els sistemes tradicionals com els pous, les cisternes i/o les fonts naturals.
L'aigua era desviada dels rius o de les fonts de les muntanyes a una canalització consistent (specus) en una galeria coberta amb el fons impermeabilitzat de morter. L'aqüeducte baixava en pendent suau i progressiu, tot superant els obstacles naturals (muntanyes o valls). En arribar a la ciutat anava a parar a una torre d'aigua (castellum aquae), on l'aigua es filtrava d'impureses i des d'on es distribuïa a tres llocs: a les fonts públiques, a les termes i a les cases privades.
Aqüeducte de Segòvia
FITXA TÈCNICA
Títol: Aqüeducte de Segòvia.
Autor: Desconegut.
Cronologia: 90 - 105.
Estil: Romà.
Tipologia: Obra pública.
Materials: Granit.
Localització: Segòvia (Espanya).
Cronologia: 90 - 105.
Estil: Romà.
Tipologia: Obra pública.
Materials: Granit.
Localització: Segòvia (Espanya).
L'aqüeducte de Segòvia és l'obra d'enginyeria romana més important de la Península bèrica, a part de ser la principal imatge del paisatge urbà segovià.
S’inicia a uns 16 km als afores de la ciutat, a la serra de Guadarrama, d’on pren l’aigua del cabal del riu Frío. Des d'allà en surt un canal de 30 cm de diàmetre que es dirigeix en suau descens i, en alguns trams sota terra, fins a una torre ("El Caserón") construïda a la ciutat de Segòvia, i que s'encarregava d'eliminar la possible brutícia acumulada. A partir d'aquí s'inicia la part visible i arquitectònica de l'aqüeducte dividida en dos grans trams:
un primer construït a partir de 78 arcs de mig punt que van prenent alçada gradualment i un segon tram amb 44 arcades dobles sobreposades. En total són 728 m de longitud, amb una alçada mínima de 7 m i una màxima de 29. L’arqueria superior es manté sempre invariable, però en canvi, els pilars de l’arqueria inferior varien la seva mida segons les irregularitats del terreny.
Tots els arcs estan construïts amb pedra granítica, tallats de manera tosca i units els uns amb els altres.
A sobre de la inscripció commemorativa (“IMP [ERATOR] NERVA CAESAR”), avui desapareguda, situada al capdamunt dels tres arcs inferiors de major alçada, s'hi obren dos nínxols a banda i banda, que en època romana guardaven imatges de déus pagans o del mateix emperador. En el seu lloc, actualment, es troben dues imatges, la de la Mare de Déu i Sant Sebastià.
Tanmateix, i com ha succeït amb altres obres d’enginyeria d’època romana, existeix una
llegenda medieval que atribueix la seva construcció al diable. Segons la tradició, una noia, cansada d’haver de pujar l’aigua cada dia fins a la part alta de la ciutat on vivia, va fer un pacte amb Llucifer: si ell podia construir en una sola nit un pont capaç de dur l’aigua, ella li donaria la seva ànima. Quan al diable era apunt de col·locar l’última pedra, el gall cantà, salvant així a la jove.
Aqüeducte de Sant Jaume dels Domenys
FITXA TÈCNICA
Títol: Aqüeducte de Sant Jaume dels Domenys.
Autor: Desconegut.
Cronologia: Segle IV-V.
Estil: Romà.
Tipologia: Obra pública.
Materials: Pedra del país i morter.
Localització: Sant Jaume dels Domenys
(Baix Penedès).
Autor: Desconegut.
Cronologia: Segle IV-V.
Estil: Romà.
Tipologia: Obra pública.
Materials: Pedra del país i morter.
Localització: Sant Jaume dels Domenys
(Baix Penedès).
Encara que és l'obra hidràulica de més interès que es conserva en el Penedès, és poca la informació que ens ha arribat d'aquest aqüeducte, també anomenat aqüeducte dels Arcs. Sembla que servia per abastir d'aigua a una gran vil·la romana situada just al costat, anomenada vil·la dels Arcs. No obstant, alguns historiadors defensen que a la vil·la dels Arcs o potser més enllà existirien uns banys públics o unes termes on possiblement també aniria a parar l'aigua.
Com es pot observar, es mantenen dempeus els tres trams, un grup de tres arcs de 12,7 metres, un arc solitari i un altre grup de dos arcs, que fan 8,7 metres. La seva alçada és d'uns 4 metres.
