LES MURALLES DE GIRONA
Girona és una de les ciutat frontera, és a dir, una
ciutat de pas d’exèrcits defensors i invasors. Les seves característiques de relleu sempre han condicionat des de l'antiguitat la construcció i l' existència d' elements defensius.
En la construcció de les seves muralles es poden
diferenciar diferents períodes ben establerts:
A l’antiguitat es troba la primera etapa, la muralla fundacional. I seguidament una
segona època baix-imperial que coincideix amb les invasions bàrbares. A més a
més, cal afegir un període intermedi, de la construcció de les muralles carolíngies.
A l'edat mitjana, hi ha dos moments que concentren els
treballs dels elements defensius de Girona: Un primer moment de prosperitat
econòmica i augment demogràfic, dels segles XII-XIII- i el segon, al segle XIV, amb
motiu de la importància que adquireix la defensa militar.
La
muralla fundacional al segle I aC.
Les primeres construccions de la muralla defensiva de Girona
van realitzar-se entre els anys 80 i 70 aC, que van coincidir amb la fundació
de Gerunda pel general al servei del Senat Gneu Pompeu Magna, durant les
Guerres Sertorianes, amb la finalitat de disposar d'una plaça forta per tal de controlar el camí que comunicava Hispània amb les Gàl·lies i, més enllà, amb la península itàlica, és a dir, la Via
Augusta.
El perímetre original de les defenses de la ciutat era
triangular, que és una adaptació pràctica de les característiques orogràfiques
de l'emplaçament escollit, en el vèrtex superior apuntat cap a l'est, se
situava la torre quadrada de la Torre Gironella. Aquest element va ser creat
amb l’objectiu de defensar un punt que podia resultar vulnerable per l'alçada
de les muntanyes dels voltants.
Restes
de fortificacions
romanes a la Torre Gironella
Entre les portes nord, a Sobreportes i sud a la Placeta del Correu Vell, comunicades pel tram urbà de la Via Augusta, s'estenia el mur de ponent, construït damunt el penya-segat que vorejava el riu, que era una defensa natural important. Aquest tram de muralla bordejava l'interior de les cases actuals del carrer Ballesteries. En aquest tram, la muralla romana, als primers anys del segle XVI va esdevenir interna i va deixar de tenir valor militar, la qual cosa va comportar la degradació del mur a causa de les necessitats dels que hi vivien en contacte per dins o per fora, i la vella fortificació va esdevenir una enorme paret mitgera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada