dijous, 31 d’octubre del 2013

Les muralles de Girona

   LES MURALLES DE GIRONA        

Girona és una de les ciutat frontera, és a dir, una ciutat de pas d’exèrcits defensors i invasors. Les seves característiques de relleu sempre han condicionat des de l'antiguitat la construcció i l' existència d' elements defensius.

En la  construcció de les  seves muralles es poden diferenciar diferents períodes ben establerts:   A l’antiguitat es troba la primera etapa,  la muralla fundacional. I seguidament una segona època baix-imperial que coincideix amb les invasions bàrbares. A més a més, cal afegir un període intermedi, de la construcció de les muralles carolíngies.
A l'edat mitjana, hi ha dos moments que concentren els treballs dels elements defensius de Girona: Un primer moment de prosperitat econòmica i augment demogràfic, dels segles XII-XIII- i el segon, al segle XIV, amb motiu de la  importància que adquireix la defensa militar.


La muralla fundacional al segle I aC.


Les primeres construccions de la  muralla defensiva de Girona van realitzar-se entre els anys 80 i 70 aC, que van coincidir amb la fundació de Gerunda pel general al servei del Senat Gneu Pompeu Magna, durant les Guerres Sertorianes, amb la finalitat de disposar d'una plaça forta per tal de controlar el camí que comunicava Hispània amb les Gàl·lies i, més enllà, amb la península itàlica, és a dir,  la Via Augusta.
El perímetre original de les defenses de la ciutat era triangular, que és una adaptació pràctica de les característiques orogràfiques de l'emplaçament escollit, en el vèrtex superior apuntat cap a l'est, se situava la torre quadrada de la Torre Gironella. Aquest element va ser creat amb l’objectiu de defensar un punt que podia resultar vulnerable per l'alçada de les muntanyes dels voltants.





Restes de fortificacions romanes a la Torre Gironella


Entre les portes nord, a Sobreportes i sud a la Placeta del Correu Vell, comunicades pel tram urbà de la Via Augusta, s'estenia el mur de ponent, construït damunt el penya-segat que vorejava el riu,  que era una defensa natural important. Aquest tram de muralla bordejava l'interior de les cases actuals del carrer Ballesteries.  En aquest tram, la muralla romana, als primers anys del segle XVI va esdevenir interna i va deixar de tenir valor militar, la qual cosa va comportar  la degradació del mur a causa de les necessitats dels que hi vivien en contacte per dins o per fora, i la vella fortificació va esdevenir una enorme paret mitgera.


Fragments de la muralla del carrer Ballesteries.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada