El rei Iarbas implora a Júpiter després d'haver estat refusada, per part de Dido, la seva petició de matrimoni en favor d' Eneas, i demana el per què, ell que havia venut part de les seves terres a la reina per tal que fundés una petita ciutat i que sempre li havia fet sacrificis i honrant-lo com calia.
Júpiter, que escolta aquesta pregària, envia Mercuri a Eneas, per dir-li que ha de marxar de les terres de Líbia, i complir amb el seu destí, ja que ell serà qui governarà Itàlia, i d'ell naixerà una il·lustre estirp que sotmetrà tot el món. Eneas emmudeix davant aquestes paraules,i vol fugir i abandonar aquelles terres, però com no sap com explicar-li a Dido, a qui havia seduït, esperant el millor moment, ordena a Mnesteu, Sergest i Serest que preparin les naus, i apleguin els companys per marxar en secret.
Però Dido se n'adona, i la mateixa Fama s'encarrega de ratificar-ho. Aleshores s'enfronta amb Eneas, acusant-lo de traïdor i de voler-la abandonar a la seva sort,ja que s'ha enemistat amb els pobles de Líbia per culpa seva, i ha destruït el seu bon nom. Tanmateix, li demana que per l'amor de la seva unió s'ho repensi.
Eneas, però, seguint les ordres de Júpiter, intenta amagar-li el dolor que sent, i la vol calmar agraint-li tot el que ella li ha donat i que recordarà mentre visqui, però que mai li havia promès matrimoni, i que marxa a despit del que ell desitja, sinó que ho fa pel destí al qual està lligat, per a ell, per Ascani, a qui li està reservat el regne d'Hesperia, Itàlia.
Dido irritada el deixa marxar, tot i que li recrimina que les seves paraules siguin falses, i demana que si les divinitats pietoses tenen algun poder, el castiguin, i hagi d'invocar el seu nom. A més, el maleeix, inclús després d'estar morta, ja que la seva ànima el perseguirà a fi de que pagui el seu crim.
Acaba el fragment quan les esclaves se l'enduen a les seves habitacions, i Eneas resta commogut i temerós per les seves paraules, i amb el cor trencat.
Qui ens podria dir que el camí que ha fet en Cataclàs amb tots els seus companys de viatge, ara ja fa una mica més d'un any, arribaria a tan bon port. Doncs SÍ, hem estat FINALISTES!! Ja veieu que la feina feta no té destorb, i que encara que per aquí hi hagi una magistra venefica que de vegades faci servir la seva escombra, heu tingut un reconeixement, no només els alumnes de batxillerat, sinó els de llatí de 4rt i els de l'optativa de mitologia i cultura clàssica.
A cada lloc reben noms diferents:
Cares laterals:
III SPINVM: 3 punts per panxa buida
COM ES JUGA:
1) S'utilitzen cinc tabes. Quatre de les quals, es llencen a l'aire i es deixen caure al terra. La cinquena s'anirà llançant cap amunt sense deixar-la caure. Mentre la taba està a l'aire el jugador o la jugadora anirà col·locant les que estan en el sòl en la cara de panxa buida, panxa plena, rei o botxí, així fins a aconseguir passar per totes les cares. Si cau a terra, perd i passa torn. Guanya el participant que ho aconsegueixi amb menys llançaments. 
2) Una altra modalitat consisteix en sumar el valor de les cinc tabes llençades. Guanya qui obtè major puntuació, acabades les tirades de tots els participants.
