dissabte, 12 de maig del 2012

POSA'T A PROVA !!!

 Ara que ja  hem acabat el curs amb els de 2on de batxillerat, bé ens falta una classe, 
és hora de començar a practicar el que sabem o no, 
de civilització, cultura, patrimoni, expressions....
Així doncs,  per practicar, només heu de clicar  aquí.
Però el discipulus et discipulae  de 1er també hi poden jugar!!!!

dimarts, 8 de maig del 2012

SOM FINALISTES !!!!

Qui ens podria dir que el camí que ha fet en Cataclàs amb tots els seus companys de viatge, ara ja fa una mica més d'un any, arribaria a tan bon port. Doncs SÍ, hem estat FINALISTES!! Ja veieu que la feina feta no té destorb, i que encara que per aquí hi hagi una magistra venefica que de vegades faci servir la seva escombra, heu tingut un reconeixement, no només els alumnes de batxillerat, sinó els de llatí de 4rt i els de l'optativa de mitologia i cultura clàssica.
FELICITATS  A TOTS
Ara, només queda que seguim endavant sense vacare, no en el sentit que li donem actualment de fer vaga, sinó en el de no estar ociosos.

diumenge, 6 de maig del 2012

La mort de Pal·lant

Pal·lant es troba en mig d'una lluita, on qui més desitja la seva mort és Turn. El jove s'aproxima a Turn per lluitar cos a cos, i prega als déus per a que l'ajudin en aquesta tasca, però la resposta que obté es "cadascú té fixat el dia [...]"
Turn llença la seva llança contra Pal·lant ferint-lo en el pit, el jove s'arrenca la llança de la ferida, però ja és massa tard i finalment cau mort. Els companys de lluita del noi se l'emporten. Arriba a oídes de Enees la situació en combat dels seus i aquest va a ajudar-los matant a tots a qui es troba al seu davant.

dilluns, 30 d’abril del 2012

La ciutat romana de BARCINO


Després d'una visita pels carrers de l'antiga ciutat romana, els alumnes de l'optativa de cultura clàssica ens han fet aquest google maps, per situar les restes arqueològiques.
 Esperem que ara no les deixeu de veure!!!

                          
                                                  Mostra Barcino romana en un mapa més gran

dilluns, 9 d’abril del 2012

Historia de Nis i Euríal

Durant la guerra amb els llatins, Enees va deixar els seus companys per anar a cercar ajuda. Va manar als seus que si els atacaven els llatins, s'havien d'amagar. Un cop se'n va anar, la deessa Juno va avisar a Turn que Enees havia deixat als seus companys i aquest va aprofitar per atacar-los. Els d'Enees van amagar-se. Nis, agafa la seva espasa i amb ràbia, comença a matar els homes contraris que pot. Euríal decideix seguir-li el joc, i entre els dos acaben amb la vida d'un bon nombre d'homes. De cop, s'adonen que vénen reforços del bàndol contrari, que els han vist, i que tenen ganes de matar-los.Euríal i Nis aconsegueixen escapar cap al bosc, on, com es fosc, poden amagar-se.
Euríal es perd i es queda enrere. Espantat, comença a donar voltes observant a tota arreu. Els llatins l'han atrapat i poc a poc el comencen a envoltar.És aleshores que Nis s'adona que s'ha separat de Euríal i torna a buscar-lo. Des de la fosca, amb l'arc, mata a un dels homes llatins. Volscent, el capità del grup llatí, intenta buscar al culpable amb la mirada, sense trobar-lo. Es gira cap a Euríal i l'amenaça; serà ell el que pagui per l'assassinat de Nis, amb la seva mort.Nis decideix que no pot esperar més i surt a defensar al seu company. Surt a la llum, però és massa tard. Volscent acaba de matar a Euríal. Nis corre cap a ell i el mata, enfurismat. Finalment, mor sobre el cadàver del seu amic.


Carioca

dissabte, 7 d’abril del 2012

TALI - ASTRAGALOI - TABES (Ludus / Joc)

LES TABES o ELS  OSSETS

         Resulta ben conegut com els dignataris grecs i romans, a l’època clàssica, mai no acostumaven a 
emprendre cap negoci ni iniciativa sense consultar abans amb l’oracle que els marcara les recomanacions adients per trobar el camí més segur per als seus projectes.
        



Un dels mètodes més freqüents era el llançament a l’aire i l’observació acurada de les posicions que adoptaven els curiosos ossets (tali en llatí, astragaloi en grec)  que uneixen la cama amb el peu dels mamífers, habitualment els dels xais o corders. El nom d’eixe punt del tars és el d’astràgal, per això aquesta pràctica endevinatòria es coneix com “astragalomància”, però entre nosaltres, aquesta peça òsea l’anomenem marranxa, astragal  o, més habitualment, la taba.

Noms de les cares de la taba:
A cada lloc reben noms diferents:
A Roma: Quatrio, ternio, canis, senio….
A Burgos: Caras, pencas, culos, carnes
Altres llocs: Hoyos, llanas, picos, fondos
També: Penca, hoyo, güito, carne, etc.

Nosaltres les anomenarem:
Cares amples:
         - panxa plena (la que té el centre més prominent i arrodonit)
         - panxa buida (a la que està més afonada)
Cares laterals:
         - rei (la que està més llisa)
         - botxi (la més rugosa)

Valor de les cares (aquí també hi ha molta variació):
Proposem la més antiga:
III  SPINVM:          3 punts per panxa buida
IV  PRONVM;        4 punts per panxa plena
I     PLANVM:       1 punt pel rei
VI  TORTVOSVM: 6 punt per botxi

COM ES JUGA:
Poden jugar tantes persones com ho desitgin però sempre que no sigui un nombre molt elevat ja que es perdria ritme i es dificultaria el joc. Es fa una rotllana asseguts a terra. Comença qui treu més puntuació tirant les tabes o a sorteig.
És un joc d’atzar i de coordinació i de baixa dificultat. No hi ha un temps determinat per realitzar aquest joc.

VARIANTS:
     1) S'utilitzen cinc tabes. Quatre de les quals, es llencen a l'aire i es deixen caure al terra. La cinquena s'anirà llançant cap amunt sense deixar-la caure. Mentre la taba està a l'aire el jugador o la jugadora anirà col·locant les que estan en el sòl en la cara de panxa buida, panxa plena, rei o botxí, així fins a aconseguir passar per totes les cares. Si cau a terra, perd i passa torn. Guanya el participant que ho aconsegueixi amb menys llançaments.


     2) Una altra modalitat consisteix en sumar el valor de les cinc tabes llençades. Guanya qui obtè major puntuació, acabades les tirades de tots els participants.

     3) Una altra modalitat consisteix en llençar les tabes cap amunt, guanyant quan quedaven les parts sortints de l'os cap amunt i perdent quan quedaven les parts enfonsades en la cara superior.


Nota: Els judadors/es poden acordar les seves pròpies normes i limitacions. En el cas de manca d’iniciativa, es consulta internet on es troben infinitat de noms i modalitats de joc.

dissabte, 17 de març del 2012

MARCEL, Eneida VI, 863-886

Ja al final del seu descens als inferns, Enees mentre parla amb el seu pare, Anquises, que li mostra els rostres dels que seran els seus descendents, veu un jove que es distingeix per la seva bellesa, les armes refulgents, però amb el cap cot i els ulls baixos, i que sobre el seu cap plana una ombra negra , sinistra com la nit. Al preguntar-li de qui es tracta, Anquises li dirà que és Marcel, que excel·lint a tots els altres guerrers, ell sotmetrà els púnics i els gals, als qui arrabassarà les armes per tercer cop, penjant-les en el temple de Quirí.

dilluns, 16 de gener del 2012

Suïcidi de Dido

Dido diu a Barce (antiga dida de Siqueu), que vagi a buscar la seva germana Ana per tal que aquesta portés les víctimes i la resta d'ofrenes per al sacrifici en honor a Júpiter, déu de l'Estix, que Dido havia preparat. Dido airada pel projecte que pensava portar a terme, agafa l'espasa d'Eneas que havia estat un obsequi i mentre s'estira al llit demana als familiars que acceptessin la seva vida i li treiessin totes les preocupacions, ja que ja havia venjat al seu espòs del seu germà... Desprès de dir aquestes coses va donar un petò al llit i va pregar que la seva mort perseguís per sempre al malvat Dardani, Enees.

Les serventes van veure confusament com Dido s'ajupia sota el ferro i com la seva sang queia. Els laments de Dido es van sentir per tota Cartago i a l'assabentar-se la seva germana, va córrer on es trobava i li digué que la ha traït ja que quan preparava la pira, no sabia que era perquè ella s'hi volgués sacrificar. Tots els intents de l'Ana per salvar a Dido van ser nuls. Llavors Iris per ordre de Iuno, baixa de l'Olimp i amb la dreta li talla els cabells per tal d'alliberar l'ànima del seu cos.

dissabte, 14 de gener del 2012

Mercuri ordena Eneas que abandoni Cartago. Dido descubreix les intencions d'Eneas. Cant IV, 219-392

El rei Iarbas implora a Júpiter després d'haver estat refusada, per part de Dido, la seva petició de matrimoni en favor d' Eneas, i demana el per què, ell que havia venut part de les seves terres a la reina per tal que fundés una petita ciutat i que sempre li havia fet sacrificis i honrant-lo com calia.
Júpiter, que escolta aquesta pregària, envia Mercuri a Eneas, per dir-li que ha de marxar de les terres de Líbia, i complir amb el seu destí, ja que ell serà qui governarà Itàlia, i d'ell naixerà una il·lustre estirp que sotmetrà tot el món. Eneas emmudeix davant aquestes paraules,i vol fugir i abandonar aquelles terres, però com no sap com explicar-li a Dido, a qui havia seduït, esperant el millor moment, ordena a Mnesteu, Sergest i Serest que preparin les naus, i apleguin els companys per marxar en secret.
Però Dido se n'adona, i la mateixa Fama s'encarrega de ratificar-ho. Aleshores s'enfronta amb Eneas, acusant-lo de traïdor i de voler-la abandonar a la seva sort,ja que s'ha enemistat amb els pobles de Líbia per culpa seva, i ha destruït el seu bon nom. Tanmateix, li demana que per l'amor de la seva unió s'ho repensi.
Eneas, però, seguint les ordres de Júpiter, intenta amagar-li el dolor que sent, i la vol calmar agraint-li tot el que ella li ha donat i que recordarà mentre visqui, però que mai li havia promès matrimoni, i que marxa a despit del que ell desitja, sinó que ho fa pel destí al qual està lligat, per a ell, per Ascani, a qui li està reservat el regne d'Hesperia, Itàlia.
Dido irritada el deixa marxar, tot i que li recrimina que les seves paraules siguin falses, i demana que si les divinitats pietoses tenen algun poder, el castiguin, i hagi d'invocar el seu nom. A més, el maleeix, inclús després d'estar morta, ja que la seva ànima el perseguirà a fi de que pagui el seu crim.
Acaba el fragment quan les esclaves se l'enduen a les seves habitacions, i Eneas resta commogut i temerós per les seves paraules, i amb el cor trencat.

L'ENEIDA EN L'ART

Aquí teniu una mostra de pintures que representen escenes dels fragments de l'Eneida que heu llegit.