La ciutat romana de BARCINO

Després d'una visita pels carrers de l'antiga ciutat romana, els alumnes de l'optativa de cultura clàssica ens han fet aquest google maps, per situar les restes arqueològiques.

 Esperem que ara no les deixeu de veure!!!

                          
                                                  Mostra Barcino romana en un mapa més gran

Historia de Nis i Euríal

Durant la guerra amb els llatins, Enees va deixar els seus companys per anar a cercar ajuda. Va manar als seus que si els atacaven els llatins, s'havien d'amagar. Un cop se'n va anar, la deessa Juno va avisar a Turn que Enees havia deixat als seus companys i aquest va aprofitar per atacar-los. Els d'Enees van amagar-se. Nis, agafa la seva espasa i amb ràbia, comença a matar els homes contraris que pot. Euríal decideix seguir-li el joc, i entre els dos acaben amb la vida d'un bon nombre d'homes. De cop, s'adonen que vénen reforços del bàndol contrari, que els han vist, i que tenen ganes de matar-los.Euríal i Nis aconsegueixen escapar cap al bosc, on, com es fosc, poden amagar-se.
Euríal es perd i es queda enrere. Espantat, comença a donar voltes observant a tota arreu. Els llatins l'han atrapat i poc a poc el comencen a envoltar.És aleshores que Nis s'adona que s'ha separat de Euríal i torna a buscar-lo. Des de la fosca, amb l'arc, mata a un dels homes llatins. Volscent, el capità del grup llatí, intenta buscar al culpable amb la mirada, sense trobar-lo. Es gira cap a Euríal i l'amenaça; serà ell el que pagui per l'assassinat de Nis, amb la seva mort.Nis decideix que no pot esperar més i surt a defensar al seu company. Surt a la llum, però és massa tard. Volscent acaba de matar a Euríal. Nis corre cap a ell i el mata, enfurismat. Finalment, mor sobre el cadàver del seu amic.


Carioca

TALI - ASTRAGALOI - TABES (Ludus / Joc)

LES TABES o ELS  OSSETS

         Resulta ben conegut com els dignataris grecs i romans, a l’època clàssica, mai no acostumaven a 
emprendre cap negoci ni iniciativa sense consultar abans amb l’oracle que els marcara les recomanacions adients per trobar el camí més segur per als seus projectes.

        



Un dels mètodes més freqüents era el llançament a l’aire i l’observació acurada de les posicions que adoptaven els curiosos ossets (tali en llatí, astragaloi en grec)  que uneixen la cama amb el peu dels mamífers, habitualment els dels xais o corders. El nom d’eixe punt del tars és el d’astràgal, per això aquesta pràctica endevinatòria es coneix com “astragalomància”, però entre nosaltres, aquesta peça òsea l’anomenem marranxa, astragal  o, més habitualment, la taba.

Noms de les cares de la taba:

A cada lloc reben noms diferents:

A Roma: Quatrio, ternio, canis, senio….

A Burgos: Caras, pencas, culos, carnes

Altres llocs: Hoyos, llanas, picos, fondos

També: Penca, hoyo, güito, carne, etc.

Nosaltres les anomenarem:

Cares amples:

         - panxa plena (la que té el centre més prominent i arrodonit)

         - panxa buida (a la que està més afonada)

Cares laterals:

         - rei (la que està més llisa)

         - botxi (la més rugosa)

Valor de les cares (aquí també hi ha molta variació):

Proposem la més antiga:

III  SPINVM:          3 punts per panxa buida

IV  PRONVM;        4 punts per panxa plena

I     PLANVM:       1 punt pel rei

VI  TORTVOSVM: 6 punt per botxi

COM ES JUGA:

Poden jugar tantes persones com ho desitgin però sempre que no sigui un nombre molt elevat ja que es perdria ritme i es dificultaria el joc. Es fa una rotllana asseguts a terra. Comença qui treu més puntuació tirant les tabes o a sorteig.

És un joc d’atzar i de coordinació i de baixa dificultat. No hi ha un temps determinat per realitzar aquest joc.

VARIANTS:

     1) S'utilitzen cinc tabes. Quatre de les quals, es llencen a l'aire i es deixen caure al terra. La cinquena s'anirà llançant cap amunt sense deixar-la caure. Mentre la taba està a l'aire el jugador o la jugadora anirà col·locant les que estan en el sòl en la cara de panxa buida, panxa plena, rei o botxí, així fins a aconseguir passar per totes les cares. Si cau a terra, perd i passa torn. Guanya el participant que ho aconsegueixi amb menys llançaments.

     2) Una altra modalitat consisteix en sumar el valor de les cinc tabes llençades. Guanya qui obtè major puntuació, acabades les tirades de tots els participants.

     3) Una altra modalitat consisteix en llençar les tabes cap amunt, guanyant quan quedaven les parts sortints de l'os cap amunt i perdent quan quedaven les parts enfonsades en la cara superior.

Nota: Els judadors/es poden acordar les seves pròpies normes i limitacions. En el cas de manca d’iniciativa, es consulta internet on es troben infinitat de noms i modalitats de joc.

MARCEL, Eneida VI, 863-886

Ja al final del seu descens als inferns, Enees mentre parla amb el seu pare, Anquises, que li mostra els rostres dels que seran els seus descendents, veu un jove que es distingeix per la seva bellesa, les armes refulgents, però amb el cap cot i els ulls baixos, i que sobre el seu cap plana una ombra negra , sinistra com la nit. Al preguntar-li de qui es tracta, Anquises li dirà que és Marcel, que excel·lint a tots els altres guerrers, ell sotmetrà els púnics i els gals, als qui arrabassarà les armes per tercer cop, penjant-les en el temple de Quirí.

Suïcidi de Dido

Dido diu a Barce (antiga dida de Siqueu), que vagi a buscar la seva germana Ana per tal que aquesta portés les víctimes i la resta d'ofrenes per al sacrifici en honor a Júpiter, déu de l'Estix, que Dido havia preparat. Dido airada pel projecte que pensava portar a terme, agafa l'espasa d'Eneas que havia estat un obsequi i mentre s'estira al llit demana als familiars que acceptessin la seva vida i li treiessin totes les preocupacions, ja que ja havia venjat al seu espòs del seu germà... Desprès de dir aquestes coses va donar un petò al llit i va pregar que la seva mort perseguís per sempre al malvat Dardani, Enees.

Les serventes van veure confusament com Dido s'ajupia sota el ferro i com la seva sang queia. Els laments de Dido es van sentir per tota Cartago i a l'assabentar-se la seva germana, va córrer on es trobava i li digué que la ha traït ja que quan preparava la pira, no sabia que era perquè ella s'hi volgués sacrificar. Tots els intents de l'Ana per salvar a Dido van ser nuls. Llavors Iris per ordre de Iuno, baixa de l'Olimp i amb la mà dreta li talla els cabells per tal d'alliberar l'ànima del seu cos.

Mercuri ordena Eneas que abandoni Cartago. Dido descubreix les intencions d'Eneas. Cant IV, 219-392

El rei Iarbas implora a Júpiter després d'haver estat refusada, per part de Dido, la seva petició de matrimoni en favor d' Eneas, i demana el per què, ell que havia venut part de les seves terres a la reina per tal que fundés una petita ciutat i que sempre li havia fet sacrificis i honrant-lo com calia.

Júpiter, que escolta aquesta pregària, envia Mercuri a Eneas, per dir-li que ha de marxar de les terres de Líbia, i complir amb el seu destí, ja que ell serà qui governarà Itàlia, i d'ell naixerà una il·lustre estirp que sotmetrà tot el món. Eneas emmudeix davant aquestes paraules,i vol fugir i abandonar aquelles terres, però com no sap com explicar-li a Dido, a qui havia seduït, esperant el millor moment, ordena a Mnesteu, Sergest i Serest que preparin les naus, i apleguin els companys per marxar en secret.

Però Dido se n'adona, i la mateixa Fama s'encarrega de ratificar-ho. Aleshores s'enfronta amb Eneas, acusant-lo de traïdor i de voler-la abandonar a la seva sort,ja que s'ha enemistat amb els pobles de Líbia per culpa seva, i ha destruït el seu bon nom. Tanmateix, li demana que per l'amor de la seva unió s'ho repensi.

Eneas, però, seguint les ordres de Júpiter, intenta amagar-li el dolor que sent, i la vol calmar agraint-li tot el que ella li ha donat i que recordarà mentre visqui, però que mai li havia promès matrimoni, i que marxa a despit del que ell desitja, sinó que ho fa pel destí al qual està lligat, per a ell, per Ascani, a qui li està reservat el regne d'Hesperia, Itàlia.

Dido irritada el deixa marxar, tot i que li recrimina que les seves paraules siguin falses, i demana que si les divinitats pietoses tenen algun poder, el castiguin, i hagi d'invocar el seu nom. A més, el maleeix, inclús després d'estar morta, ja que la seva ànima el perseguirà a fi de que pagui el seu crim.

Acaba el fragment quan les esclaves se l'enduen a les seves habitacions, i Eneas resta commogut i temerós per les seves paraules, i amb el cor trencat.

L'ENEIDA EN L'ART

Aquí teniu una mostra de pintures que representen escenes dels fragments de l'Eneida que heu llegit.

Polifem i els ciclops

Enees, amb els companys que han aconseguit escapar de la catàstrofe,  prepara una flota i navega cap a la Costa de Tràcia. Així comença un viatge que el portarà a l'illa de Delos ,a consultar l'Oracle de Delfos, a Creta, on han de marxar bruscament a causa de la pesta, i a les Illes Strophades , la trobada amb Celaeno i altres déus; nova profecia sobre la seva destinació. Arriben a la Costa d'Epir, on es Andrómaca i Hele que li anuncia que tindrà un futur brillant i li adverteix dels perills que han d' evitar navegant cap a Itàlia. Ells bordegen les costes de Sicília i aprop d' Etna, troben el grec Aqueménides, supervivent de l'expedició d'Ulisses . Amb ells córre  l'aventura amb la Cyclops i Polifem. Llavors eviten les trampes de Escil·la i Caribdis seguint el consell de Helen i arriben per fi al port de Drepana, on mor Anquises, el pare de l'heroi. Això ve després de la tempesta que ha fet que anessin a parar a les platges de l'Àfrica,on es rebut per Dido, la seva reina i a qui explica la història del seu periple.

Carioca

Cant perdut

Ai, déus Penats, Lars, Muses...

Us invoco perquè trobeu el cant perdut del nostre Carioca.

Potser en Polifem i els Cíclops se l'han menjat? o l'han llençat dins el volcà Etna?

Ajudeu-nos o farem un sacrifici "humà"!

Etimologia grega

SABÍEU D'ON VE LA PARAULA CLEPSIDRA ?

Del verb grec κλέπτω “ robar” i del mot aigua ὕδωρ

No és que els grecs es dediquessin a robar aigua, sinó que era una mena de rellotge per mesurar el temps en els debats a l’àgora.

Aquesta setmana dedico la paraula a una amiga i professora de ciències a qui li encanta l'etimologia i es jubila, que veu com gota a gota, l’aigua s’escola per la clepsidra, per tal que gaudeixi de cada moment.