dilluns, 16 de febrer del 2015

SORTIDA A BARCINO



OBJECTIU DE LA SORTIDA
La sortida va consistir a conèixer la ciutat romana de Barcino en tots els seus àmbits (la necròpolis, el temple, la domus, etc.) i posar en pràctica la nostra capacitat d'imaginació, atès que fer-nos una idea de com era la vida de l'època era un dels propòsits principals de la visita. D’altra banda, una de les finalitats també proposades era repassar temes ja treballats anteriorment a classe.
VISITA
Per començar, vam arribar a Plaça Catalunya a dos quarts de deu del matí aproximadament. Després d’uns minutets retrobant-nos amb els nostres companys de Calella, vam decidir posar-nos mans a l’obra i caminar Rambla avall fins al carrer del Call per trobar la botiga on hi havia les restes de la muralla romana de Bàrcino. Un cop allà, la Laura i la Txell ens van fer una petita explicació per així fer-nos una idea.

Captura.GIF
IMG_8793-681x1024.jpg













Tot seguit, vam anar en direcció a la Plaça de la Vil·la de Madrid, on vam esmorzar i vam tenir una estoneta per fer un tomb. Allà mateix ens esperava la noia que ens faria de guia durant tota la nostra visita, la Núria. La plaça Vil·la de Madrid és molt coneguda perquè s'hi troba la necròpolis de l’antiga ciutat romana. Així doncs, vam visitar-la i la Núria ens va explicar generalment com era la ciutat, la seva forma, què era una necròpolis, quins tipus de tombes es feien servir, etc, juntament amb unes preguntes per així refrescar-nos la memòria del que havíem treballat a l’institut.

DSC_0024.JPG
DSC_0019.JPGDSC_0020.JPG



DSC_0036.JPG
DSC_0035.JPGA part de veure quin tipus d'enterrament es solien fer, vam veure com enterraven els cossos i alguns animals, com és el cas d’un gos d’atura que es pot veure en una de les fotografies. 
Una cosa que ens va cridar l’atenció va ser com posaven el cos d’un nen petit, de 4 o 5 anys aproximadament, en una àmfora.
Va ser una de les coses que més ens va sorprendre. A part d’això es posaven els objectes de valor de la persona com ara braçalets, penjolls, etc. per tal que l’acompanyessin en el seu camí cap a l’Inframón.
DSC_0034.JPG
A més a més, els ritus funeraris eren molt sorprenents, se'ls posava una moneda a la boca o bé als ulls per tal que quan la persona arribés a l’Inframón pogués pagar a Caront perquè els travessés a l’altra banda del riu i així poder fer el judici on es decidia si la persona anava al Tàrtar, als Camps Elisis o als Prats Asfòdels.

També era molt comú dipositar les llàgrimes dels familiars en un recipient, per tal que la persona es pogués emportar alguna cosa dels seus familiars. Fins i tot hi havia gent que pagava a les Praeficas per tal que ploressin a l’enterrament.




Seguidament, vam veure els aqüeductes, i actualment s’ha reutilitzat i forma part de l’estructura d’una casa, que li dóna suport. Com molts sabeu, hi havia dos rius que mitjançant dos aqüeductes subministraven aigua a Barcelona; un era el del Besós i l’altre el del Llobregat. Aquesta aigua era conduïda principalment a les termes, a les fonts públiques i a les domus a través dels Castellum Aquae.


Després de veure els aqüeductes, vam anar fins a la Plaça Sant Jaume on ens van explicar on estava el fòrum, la cúria, etc. Després, al costat del Palau de la Generalitat de Catalunya, vam anar a visitar una domus romana que per desgràcia no vam poder-la apreciar molt ja que estava plena d'enormes sitges que dataven de l’Edat Mitjana. Tot i això, vam poder observar els mosaics que presentava.



DSC_0067.JPGDSC_0057.JPG

Desprès vam anar a veure el museu arqueològic de Barcelona, on ens van ensenyar el nom complet de la ciutat, la domus romana, la muralla, el procés del peix i del vi, la neteja de la roba, etc.




Pel que fa a la neteja de roba, es dipositava en una pileta, i es solia barrejar amb orina, cendres i altres components. Tot seguit s'hi posava un nen, que trepitjava la roba per tal que quedés ben neta. Com us podeu imaginar, perquè la roba no fes pudor, a l’hora de doblegar-la, entre peça i peça hi posaven herbes com ara la farigola, el romaní, etc, que feien que la roba olorés bé.




També ens van explicar el procediment que es duia a terme a la factoria de salaó de peix i el garum. El procés era posar el peix amb sal, i deixar-lo macerar durant un mesos. El que feia la sal era assecar el peix. Desprès es feia el garum, un tipus de salsa, molt cara a l’època romana, fabricada amb els caps i els budells del peix. Als romans els agradava molt.

DSC_0139.JPG

I finalment vam veure com era l'antiga producció de vi, tot el seu procediment, com el bevien els romans, amb què el barrejaven, amb mel, canyella, almívar de fruita, i xufa.


DSC_0153.JPG
Per acabar la nostra visita a Barcelona, vam anar al que havia estat el temple principal de Barcino, situat a la zona del fòrum i en el cim del Mons Taber. El que avui podem observar es redueix a quatre grans columnes, una part de l'arquitrau que les unia i el podi sobre el qual s'alçaven.

Desprès d’una gran passejada durant tot el dia, vam anar a dinar al carrer del Bisbe, l'antic Decumanus Maximus. Quan vam acabar de dinar vam decidir fer-nos una foto de grup per recordar el gran goig que vam tenir durant el dia.



DSC_0161.JPG

En conclusió, pensem que gràcies a aquesta visita, hem pogut posar forma i mides a tot allò que vam estudiar a classe.  A més, volem donar les gràcies a la Laura, a la Txell i altres professors acompanyants per gaudir amb nosaltres d'aquest gran dia.

Fet: Mario Vita i Aina  Lavado. 

4 comentaris:

  1. Molt bé Mario i Aina, et venen ganes de tornar´la a fer!!!! A més, vam tenir la sort de que ens expliquessin davant el portal de la Domus de Sant Honorat la història sobre una garsa una mica o molt lladre, però el millor va ser que qui ho va fer, el pare de Maria Carme Roca, autora de novel·les historiogràfiques com Barcino, o Escollida pels Déus sobre Empúries.

    ResponElimina
  2. La sortida va ser molt entretinguda i em va agradar poder veure de tan a prop algunes restes d'edificis romans. Per part de l'explicacio, crec que es podria haver parlat, com be diu la magistra venefica, de la trobada i la historia del pare de la Maria Carme Roca.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bé, Ceo, sempre teniu l'oportunitat de llegir el llibre i explicar-nos de què tracta, no?

      Elimina
  3. Molt bona sortida, divertida i amb una interessant activitat d'empatia i agudesa per poder compendre i entendre com n'era la vida a Barcino, imaginar les parts que constituïen la ciutat d'aleshores i posar-nos a prova. Personalment, lo que més em va cridar l'atenció va ser la part de l'explicació de la necròpolis a la ciutat, els tipus de tombes i enterraments, i els vistosos mosaics de la domus romana, situada al costat del Palau de la Generalitat. També destaco, tot i que avui dia es trobi escàs, el temple principal de Barcino i el seu voltant inmens verd.

    ResponElimina