La muralla i el temple

La muralla

Antigament, els romans empraven les muralles, les res sanctae, per definir conceptualment la ciutat. Dir que utilitzaven aquestes construccions només amb finalitats defensives seria un error, doncs les muralles eren concebudes com una “línia màgica”, ja que s'edificaven mitjançant vells rituals, i eren utilitzades com a elements per organitzar i estructurar la ciutat. Eren l'element clau per organitzar des de els carrers fins les accions. Dintre de la ciutat, a la urbs, es realitzaven les activitats polítiques, judicials, administratives i comercials. Fora, a l'agger, les laborals, com les activitats agràries.

Torre de la muralla romana, pça. Traginers, Barcelona

Un bon exemple d'una muralla romana es troba a Barcelona, ciutat que vam visitar per realitzar una ruta que passava per diferents restes arqueològiques de l'antic Imperi. Actualment, només queden restes, lluny de l'abundància, de la segona muralla. Antigament, hi va haver una muralla que ocupava el mateix perímetre que la segona. No obstant, fou una muralla de poca alçada i gruix que, després d'una incursió dels francs i els alemanys a la ciutat al segle II, es va decidir reforçar, donant lloc a la segona muralla que, segons fonts arqueològiques, es va finalitzar al segle IV.

Estructura de Barcino

 Aquesta segona muralla contrastà notablement amb la primera. Feia ni més ni menys que 9 metres d'alçada i 4 d'amplada (±). A més, presentava 76 torres, de fins a 18 metres d'alçada, situades cada 5 o 6 metres en el perímetre total, que és d' aproximadament entre 1.220 i 1.350 metres. Aquesta construcció va dotar a la ciutat d'una estructura rectangular i octagonal.

                                                         

       El temple

En la antiguitat, una de les moltíssimes coses que caracteritzaven als romans fou la devoció cap als déus. Com no, davant d'aquesta fe, havien de  retre culte a aquests déus en un lloc determinat. Aquest lloc rep el nom de temple, templum en llatí, un nom que tots hem escoltat alguna vegada, doncs la gran enginyeria dels romans fou tan excel·lent que, en els nostres dies, encara es conserven una gran quantitat de temples.

Temple romà d'Èvora

Els temples romans a part de ser llocs on  es congregava un munt de gent, són estructures amb uns orígens molt interessants, encara que potser un tant incerts. Són moltes les fonts històriques que diuen que aquest tipus de construcció té els seus orígens en la barreja entre l'arquitectura etrusca i la grega. Tanmateix, a través dels anys, va anar modificant la seva estructura. Els temples romans, tals com els coneixem ara, van ser construïts amb un material molt similar a l'actual ciment que s'obtenia d'una barreja entre pols mineral i calç. Presenten una planta rectangular i la part més treballada és la frontal, doncs és on s'aixeca un gran pòrtic acompanyat d'una escala d'accés que dotava a l'edifici d'una gran majestuositat. Les columnes podien ser decorades amb diferents estils grecs, com el dòric, el jònic o el corinti, però els romans no feien èmfasi en aquest aspecte i concebien aquests elements com simple decoració.

Temple d'August, Barcelona

Com ja he dit abans, els temples eren construccions on la gent rendia culte als déus. En una ciutat hi podien haver més d'un temple. Malgrat això, el més important de tots es situava en el fòrum i estava dedicat a la Tríade Capitolina (Júpiter, Juno i Minerva).Tot i així, també hi podien haver temples dedicats a emperadors, com a August, com és el cas del temple que vam visitar a Barcelona.

El temple d'August que vam visitar fou construït en el fòrum de Barcino, justament al cim del mont Tàber. Segons fonts històriques, es diu que aquest temple fou edificat en època de Tiberi, personatge que va estimular el culte a l'emperador. També diferents estudis i excavacions asseguren que aquest temple estava constituït per onze columnes a cada ala i alçat en un pòdium d'un terç de l'alçada total de les columnes. Malgrat això, hi han nombroses hipòtesis sobre l'estructura i funció d'aquest lloc sagrat que contrasten amb l'estructura esmentada anteriorment.