Llatinismes i expressions Llatines (2)

Salve companys i Laura!

He vist aquesta publicació al Blog, i de seguida he pensat que aquesta era la meva!

M'he pres la llibertat de respondre aquesta entrada i alhora ralacionar-la amb certs aspectes polítics/econòmics que tenim en aquests moments en el nostre país .

L'expressió referendum significaria “allò que s'ha de consultar”. Jo la relacionaria amb la democràcia o bé, en diferents aspectes econòmics i/o socials. Des de el meu punt de vista, una bona expressió, ja que sempre va be consultar diferents decisions. Qui no ho ha fet algun cop?

També estan les expressions Deficit i Superavit que s'utilitzen per l'ús econòmic, les quals el seu significat son totalment antònims, per una part, Deficit significaria que les despeses d'una empresa superen els beneficis, i Superavit que els beneficis d'una empresa superen les despeses. Suposo, que al igual que jo tots ens identifiquem en el Deficit, oi? Diguéssim que es un tema que ens preocupa a tots.

I per últim, la meva preferida! Per capita, fàcil no? Per capita significa “per cap”, estaria be que ens donessin uns quants calerons a cada un/a, no? Segur que tots esteu d'acord!

Companys, companyes, aquí els hi deixo una expressió que m'ha fet molta gràcia, a veure qui sap el que significa!

I fins aquí la meva aportació d'avui!

Llatinismes i expressions llatines (1)

Salvete discipuli discipulaeque!

Aquesta setmana us proposo una tasca diferent...

Com bé sabeu, en la nostra llengua s'utilitzen molts llatinismes i expressions llatines en la vida quotidiana. Jo us en proposaré tres o quatre, i vosaltres haureu d'esbrinar què signifiquen i en quins àmbits es fan servir.

Els que us proposo avui són aquests quatre llatinismes:

• Referendum
• Dèficit
• Superàvit
• Per càpita

Són força fàcils, oi...???? I tots quatre, actualment, estan força de moda... Doncs va... A la feina...!!!

Valete!

Les Metamorfosis d'Ovidi (3). Io. Argos

Caram! Molt bé, Perseus! Aquesta setmana hem tingut ració doble de mitologia! 

I perquè veieu com s'ha plasmat en l'art el mite de Io, aquí en teniu tres exemples, de tres moments diferents del mite.

La primera imatge és de PIETER LASTAMAN (pintor holandès del segle XVII) i mostra el moment en què Júpiter sedueix Io... Aquest quadre està exposat a la National Gallery de Londres.

La segona imatge és de A. CORREGIO (pintor italià del segle XVI) i mostra el moment en què Juno descobreix Júpiter amb Io... Actualment aquest quadre està exposat al Museu d'Història de l'Art de Viena (Àustria).

La tercera imatge és de P.P. RUBENS (pintor flamenc de la 2a meitat del segle XVI i 1a meitat del segle XVII), i en ella hi apareixen Mercuri, Argos i Io, encara en forma de vaca... Aquest quadre està exposat a la Gëmaldegalerie Alte Meister de Dresden, Alemanya.

Les metamorfosis d' ovidi (2). Pa i Sirinx

Salve Classe et Magistra venefica!!
Com molt bé ha comentat Nympha el mite és sobre Pa i Synrix!
Aquí va el mite:

En les muntanyes d'Arcàdia, sota una fronda d'alzines, vivia la bella Sirinx, la més bella de totes les nimfes. Els caçadors, en veure-la, de passió embogien, i els sàtirs del bosc pel seu amor es desvivían. Però Sirinx deia que volia ser lliure i que l'amor esclavitzaria. Una tarda que Sirinx dormia, el déu Pa la va despertar demanant ser el seu amic. Sirinx, en veure les banyes de cabra i com la passió d'amor traspassava a Pa com una fletxa encesa, va dir-li  que no busqués l'amor que necessita en ella  ja que abans donar-li el seu cos s'estima més  perdre la vida. Però Pa no sadollava la set d'amor i Sirinx, morta de por,comença  a córrer per la muntanya i Pa ansiós la persegueix. Sirinx en arribar al riu, frena en sec davant la vora, ja que les nimfes dels boscos de les aigües desconfien. Pa, ple d'amor, engrandia el seu somriure. Sirinx boja de por va cridar a les nimfes que sobre l'aigua nedaven, perquè en les aigües vivien, i els demana ajuda a fi de salvar-la del déu Pa. Les nimfes piadoses van convertir a Sirinx en un jonc de la riba. Quan Pa li va donar una abraçada la nimfa ja no era nimfa: era un grapat de canyes de pell verda i ànima fina que encara deixaven en l'aire una calor de dona tèbia. Quan el vent va moure el jonc va sorgir una música exquisida. A Pa li agradà la remor que de les fulles naixia, així que va arrencar les canyes per tenir la seva melodia. Quan les va unir amb cera, van sonar de meravella: va decidir que l'instrument SIRINGE s'anomenaria. Des de aleshores, va tocant la seva música per les vinyes: quan bufa sobre el jonc, se sent el plor de la nimfa.

Aquesta es la història que explica Mercuri/Hermes a Argos, la criatura dels 100 ulls, per poder alliberar a Io per voluntat del seu pare Júpiter/Zeus, però això és una altra història,  un altre mite...

Ante IV dies nonas novembres

Realment els romans es complicaven la vida quan es parla de dates!

tan fàcil com és dir 2 de novembre.

Tots sabeu que és el dia dels difunts, i que tradicionalment la gent porta flors als cementiris, i té un record per aquells que ja no hi són.  Aquesta tradició, com d'altres, té la seva corresponent festa romana, tot i que no és per la mateixa época. Els romans la celebraven al mes de febrer, entre els dies 17 i 21, a les festes Parentalia o Feralia, i com eren molt supesticiosos, pensaven que sobre els morts millor dir coses bones per si de cas: De mortuis nihil nisi bonum. A qui honoraven eren  les ànimes dels  avantpassats, els seus déus Manes, que els protegien. Però no tots els esperits eren benèvols, sinó que n'hi havia alguns força empipadors o malèfics, com els Lemurs, i que pel mes de maig, a les Lemuria, feien foragitar amb uns rituals una mica estranys, ja que a la mitjanit dels dies 9, 11, i 13, el pater familias, després de rentar-se les mans en senyal de purificació, es posava a la boca 9 faves negres, i passejant-se descalç per la domus, les anava escopint, oferint-les com aliment als lemurs, que se n'anaven ben tips, encara que hi ha versions que expliquen que pel soroll que feia  a l'escopir-les s'espantaven i marxaven.  Això o com repetia 9 cops unes paraules rituals , per no sentir-lo més!!!!

Tant de bó això ho poguessim aplicar quan algú ens fa la guitza.

Les Metamorfosis d'Ovidi (2)

Salve, comites itineris,

Vist que tinc uns seguidors a qui els encanta la mitologia, aquesta setmana repetim, 

però no us acostumeu...!

La metamorfosi que haureu d'endevinar aquesta setmana té a veure...

 amb un instrument musical. Aquí la teniu...

Valete

Cataclàs

Píram i Tisbe.

Hola classe i Laura :). Em sembla que he trobat que és el mosaic. Sino m'equivoco es tracta de la llegenda de Píram i Tisbe.

Us explico una mica el mite :

Píram i Tisbe eren dos joves babilonis que van viure durant el regnat de Semíramis. Eren veïns i s'estimaven malgrat la prohibició dels seus pares. Es comunicaven amb mirades i signes fins que van descobrir una estreta esquerda en el mur que separava les seves cases en la qual només la veu travessava i els tendres missatges passaven d'un costat a un altre per l'esquerda. Així van poder parlar-se, enamorar-se i desitjar-se cada vegada més , fins que una nit van acordar que a la nit següent, quan tot quedés en silenci, fugirien sense que els veiessin i es trobarien al costat del monument de Nino. Tisbe va arribar primer, però una lleona que havia tornat d'una cacera a beure de la font, la va atemorir i va fugir en veure-la. En la seva fugida, va deixar caure el vel. La lleona va jugar amb el vel, tacant-lo de sang. En arribar Píram, va veure les petjades i el vel tacat de sang, i va creure que la lleona havia matat  Tisbe, i va treure el seu punyal i s'el va clavar al pit. La seva sang va tenyir de porpra els fruits de l'arbre, d'aquí ve el color de les mores segons Ovidi. De fet, dins de la tradició llatina, el terme *Pyramea *arbor («arbre de Píram») s'usava per designar a la morera. Tisbe, amb por, va sortir acuradament del seu amagatall. Quan va arribar al lloc, va veure que les mores havien canviat de color, i en veure a Píram, el seu estimat, amb el punyal en el pit i tot cobert de sang, el va abraçar , li va treure el punyal del pit i es va suïcidar clavant-se'l ell també. Els déus apesarats per la tragèdia van fer que els pares dels estimats permetessin sepultar els cossos junts, i des d'aquell dia els fruits de la morera van quedar tenyits de porpra.

Les Metamorfosis d'Ovidi (1)

Anem per feina! 

Aquest estiu en Cataclàs ha fet un viatge per les terres de Xipre i d'entre les meravelles que va veure, es va trobar amb aquest mosaic. Sabeu qui en són els protagonistes...? De quin mite ens parla...? Au! espavileu-vos a buscar-ho, que després li haureu d'explicar...

Novum iter...

Salvete comites itineris!  

Altre cop m'he posat en marxa, però ara des de les terres del Vallès Oriental!

Dono la benvinguda als nous companys que m'ajudaran, amb les seves paraules i històries, a fer que el camí sigui més amè.

Tanmateix, mai diré adéu als comites que m'han acompanyat fins ara, sinó que espero retrobar-los amb les seves paraules i que segueixin les meves passes.

Valete i bon viatge!

Cataclàs

ENCANTERI

Ja hem acabat el curs, i també  la nit de sant Joan, quan  es llençaven els apunts a les fogueres perquè el foc els cremés. Tot i que no us ho recomano, car l'any vinent els necessitareu!!!

En Cataclàs us ha trobat una paraula molt adient, Encanteri, que és el voldríeu fer per tal que les notes fossin , si més no, bones!. Però, encara que la vostra magistra venefica de tant en tant sembla que us reciti fórmules màgiques, aquesta paraula ve del llatí cantare, i és que  ja ho diu la dita :" Qui canta, els mals espanta"