Odisseu i Nausica
Odisseu, esgotat, dormia pel cansanci i la son, mentre Atenea marxava al país i a la ciutat on vivien els feacis, els quals molt abans havien viscut a Hiperea, a prop dels Cíclops, on aquests els feien mal contínuament, ja que eren més forts que ells. Els va portar fora d'allà Fèax i els va assentar a Esquèria, on va construir i rodejar la ciutat de murs, va edificar cases i va fer temples. Temps després va començar a governar Alcínous.
Va arribar Eos ( l'Aurora), qui la va despertar i Nausica, sorpresa, va anar a veure la seva mare i el seu pare, el qual li va donar tot el que li havia dit Atenea.
Els criats van preparar-ho tot, i així que tot va estar llest Nausica va emprendre el camí cap al mar. Va pujar al carro amb les seves serventes, i quan va arribar, van començar a rentar els vestits. En acabar, van estendre la roba a la platja i van banyar-se al mar. Després, van esmorzar totes juntes i van començar a jugar totes juntes a la pilota.
Però, quan es disposaven a tornar cap a casa, Atenea tenia un altre pla: despertar Odisseu perquè veiés la jove Nausica i aquesta el portés a la ciutat. Així doncs va llençar la pilota a una serventa, que no va encertar a l' agafar-la i va anar directa al mar, on un remolí se la va empassar: Odisseu havia despertat.Estava assegut pensant:
- Què serà de mi? Quin tipus d'homes és la terra on he arribat? Son salvatges i carents de justícia o pel contrari amics dels forasters i amb sentiments de pietat cap als Déus? Vaig a veure-ho.
Va arribar cap a les noies, on totes van marxar per la vergonya de veure'l despullat, i només va quedar quieta Nausica, ja que Atenea li havia infundat el valor de la valentia. Odisseu li va suplicar, dient-li tot tipus d'afalacs i alabances:
![]() |
LASTMAN, Odisseu i Nausica |
- Ahir vaig escapar del ponto, vermell com el vi, després de vint dies. La mar em va sacsejar i em va portar fins aquí, i no crec que això cessi, si no que els Déus segurament em guardin més desventures. Per això et demano que m'ajudis, m'ensenyis la ciutat i em donis roba per tapar-me. Que els Déus et donin tot el que desitges, un marit, una casa!
Nausica, responent-li, li va dir que li donaria tot el que demanava perquè se'l veia un bon home. En veure les seves serventes fugir, va dir que havien d'ajudar-lo perquè els Déus estarien contents, i li ensenyarien la ciutat. Es va rentar, li van donar roba i va canviar d'aspecte. Era similar a un Déu, i Nausica va dir a les serventes que el desitjava com a espòs, s'havia enamorat. Van donar-li beguda i menjar.
Nausica li va dir que l'acompanyarien a la ciutat, però perquè la gent no s'estranyés de veure'ls junts, va dir-li que quan arribessin a la ciutat, el deixarien a un proper bosc de pollancres negres consagrat a Atenea. Quan pensés que Nausica i les serventes haguessin arribat al palau, hauria de presentar-se al palau i demanar a la reina, mare de Nausica, que el retornés a la seva pàtria, a casa seva i amb la seva família. Odisseu al bosc va demanar ajuda a Atenea perquè l'indiqués el camí al palau dels feacis, però Atenea no es va mostrar per por a la còlera de Posidó, que estava enfadat amb Odisseu...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada