dissabte, 20 de maig de 2017

Cant XI : La baixada als Inferns

Όδυσσεύς (Odisseu) i els seus companys, havent marxat de l'illa de Κίρκη (Circe), navegaren cap allà on Ήελιος (Hèlios) no és mostrava mai, als confins d' Ωκεανός (Oceà), prop del poble dels Cimeris. Un cop varen arribar allà on Κίρκη (Circe) els va indicar, els aqueus varen començar a fer sacrificis en honor als morts i als Déus de l'Inframón, Αἵδης (Hades) i Περσεφόνη (Persèfone). Aleshores, les ànimes dels inferns es varen congregar al voltant dels dànaus, però Όδυσσεύς (Odisseu) les va impedir beure de la sang dels sacrificis, fet necessari perquè hi hagués comunicació entre vius i morts. El primer en beure havia de ser Τειρησίας (Tirèsies); això els hi va anunciar Κίρκη (Circe).

Tot i això, de seguida varen trobar-se amb Ἐλπήνωρ (Elpenor), un antic camarada, amb el qual varen poder dialogar sense necessitat de que begués de la sang vessada, ja que encara es trobava a les portes de l' Αἵδης (Hades); els seus antics companys el varen deixar a l'illa de Κίρκη (Circe) sense sepultura. Όδυσσεύς (Odisseu) va prometre-li que quan tornessin l'enterrarien correctament. 

Llavors va arribar a ells Τειρησίας (Tirèsies), va beure de la sang i va dirigir-se al Laertíada. Primer, va advertir-li que no havia de maltractat el ramat de l'illa de Triquinia ja que era propietat d'Ἥλιος (Hèlios), i després va dir-li que en cas contrari retornaria a Ιθάκη (Ítaca) sense cap aliat i en una nau aliena. També li va predir que trobaria al seu palau usurpadors que pretendrien casar-se amb la seva dona.

Després Ὀδυσσεὺς (Odisseu) parlà amb la seva mare que va morir quan l'heroi ja havia marxat cap a Ίλιον (Ilió/Troia). Aquesta li digué que Τηλέμαχος (Telèmac) encara era el sobirà d'Ιθάκη (Ítaca), que el seu pare, en canvi, vivia al camp com un servent i en pèssimes condicions i que ella morí de nostàlgia per la  seva marxa .

Aleshores, ella marxà i Ὀδυσσεὺς començà a veure passar dames i senyors, entre ells Ἰοκάστη (Iocasta), regna de Tebes i mare i dóna d' Οἰδίπους (Èdip) alhora; Λήδα (Leda), mare d'Helena de Troia i dels Dioscurs Κάστωρ (Càstor) i Πολυδεύκης (Pòl·lux); Ἀριάδνη (Ariadna) filla de Minos  rebutjada per Θησεύς (Teseu)...i fou llavors quan veié a Ἀγαμέμνων (Agamemnon) que, plorant, li explicà com la seva dona Κλυταιμνήστρα (Clitemnestra) i el seu amant Αίγισθος (Egist) el varen assassinar. En aquell moment arribaren Ἀχιλλεύς (Aquil·les) i  Πάτροκλος (Pàtrocle). El Pèlida preguntà a Ὀδυσσεὺς (Odisseu) pel seu pare i el seu fill. Ὀδυσσεὺς (Odisseu) va dir-li que del seu pare no en sabia res però que el seu fill li va dir que va lluitar valerosament durant la guerra i va pujar a les naus sense cap ferida. 

Després d'això, Ὀδυσσεὺς (Odisseu) parlà en to conciliador a Αἴας (Aiant) però aquest, encara rancuniós perquè va perdre contra ell les armes d'Ἀχιλλεύς (Aquil·leu) no el va contestar. Després d'això, Ὀδυσσεὺς (Odisseu) va parlar amb altres herois. Un d'ells fou Ἡρακλῆς (Heracles), amb el qual va dialogar sobre les dotze proves que es va veure obligat a realitzar. Després​, Ὀδυσσεὺς (Odisseu) i els seus companys varen tornar a fer-se a les naus.
Aiant, Persèfone i Sísif a l'Inframón, àmfora àtica amb tècnica de figures negres, 530aC. aprox.

Cap comentari:

Publica un comentari