dissabte, 11 d’octubre de 2014

TIT LIVI, Ab Urbe Condita, I, 7-9

Ròmul i Rem van  lluitar ja  que només podia regnar un dels dos germans, i encara que els auguris s'havien mostrat primer a  Rem, que va veure 6 voltors, el seu germà n'havia vist el doble. Com ja sabeu, a Tit Livi li encantava explicar totes les versions, i també ens explica que Rem va saltar les muralles de la ciutat, cosa que havia prohibit i, per tant, Ròmul el mata. La ciutat va ser anomenada amb el nom del seu fundador, i Ròmul va adoptar com a cerimònia de fundació de la ciutat la que va sorgir amb un dels mites de les aventures d'Hèrcules.

H. GOLTZIUS: Hércules y Caco.
Biblioteca Nacional de España, Madrid
Hèrcules, que conduia un ramat, va aturar-se perquè tenia son. Cacus, un pastor, va robar-li els bous més macos. Quan Hèrcules es va despertar, es va dirigir a la cova més propera, i allà estava Cacus, a qui amb un cop va matar. Evandre, que era un home molt venerable, va observar Hèrcules i va saber qui era, i llavors va suposar que estava fent un ritus (Hèrcules venia d'acomplir un dels seus famosos 12 treballs). Així doncs,  ofereix a Hèrcules en sacrifici una vedella preciosa agafada del seu ramat. Els Poticis i els Pinaris, famílies molt prestigioses, van ser designades per fer els sacrificis i el banquet. Els Poticis van ser encarregats d'aquesta cerimònia moltes generacions. Aquesta fou l'única cerimònia sagrada forastera que Ròmul va adoptar. Creia que només acceptarien les lleis si es feia respectar amb les insígnies del poder.

Roma anava creixent, però hi havia manca de dones a Roma. Ròmul demana un pacte d'amistat als pobles veïns i una aliança matrimonial per al nou poble. Aquests es neguen. Així, Ròmul va preparar uns jocs, els quals van atraure molta gent que admirava com Roma havia crescut tant en tan poc temps. Els Sabins van ser especialment voluntariosos i hi van acudir amb les seves dones i fills, precedits pel seu rei. En un moment de l'espectacle, esclata un enfrontament, evidentment preparat. Rapten a una quantitat de dones,  la qual cosa comporta acusar a Roma d'haver violat les llei d'hospitalitat. Ròmul defensa que això ha passat perquè els pares de les noies no van acceptar l' aliança i que, sovint, d'una injustícia sorgeix l'agraïment. Els sabins, enfadats per la violació de les lleis i el rapte de les seves dones, van atacar els romans i els van anar acorralant al Capitoli. En el moment d'enfrontar-se, les sabines es van interposar entre ambdós grups per aturar aquest enfrontament, perquè si guanyaven els romans, elles perdrien els seus pares i germans i, si guanyaven els sabins, elles perdrien els seus marits i fills, ja que la guerra havia durat força anys. Llavors, les sabines van aconseguir fer-los entrar en raó. 
JAQUES-LOUIS DAVID : El rapte de les Sabines, 1799, Musée du Louvre

Cap comentari:

Publica un comentari