dimarts, 21 d’octubre de 2014

TIT LIVI, Ab urbe condita, I, 16 - 18


Moneda amb la cara de Ròmul impresa.
Un dia, mentre Ròmul passava revista de l'exèrcit, un enorme núvol negre se'l va endur de la terra. Els joves romans van quedar colpits, i van nomenar a Ròmul pare protector de la ciutat i li van fer pregàries com si d'un déu es tractés. Es va estendre el rumor de que la seva mort va ser provocada pel senat, però van preferir creure la primera versió. Pròcul Juli, reforçant la primera teoria, va anar al senat i va explicar que se li havia aparegut Ròmul baixant del cel i li va dir que era desig dels déus celestials que Roma esdevingués capital del Món i que cap força humana podria abatre'ls.

Estàtua de Numa Pompili.
Era urgent l'alçament d'un nou rei, però no es posaven d'acord. Els sabins volien posar-ne un de sabí, perquè encara no havien governat, però els romans antics no suportaven l'idea d'un rei estranger. Es va intentar imposar un règim de reis alterns que no va agradar a la plebs i en conseqüència es va decidir donar al poble el poder de decidir el seu rei que el senat podia acatar o no abans que el resultat fos públic. La plebs es va veure amb tanta responsabilitat que va cedir el poder d'elecció únicament al senat.

Finalment, van trobar digne del tro al sabí natural de la ciutat de Cures, Numa Pumpili, famós per ser el més expert en dret diví i humà. Van consultar a Júpiter l'aprovació mitjançant un auguri. Quan va ser aprovat, Numa va ser anomenat segon rei de Roma.


Cap comentari:

Publica un comentari