divendres, 25 de maig de 2018

Αἱ Φοίνισσας


Οἱ δὲ μαθηταὶ οἵ μανθάνομεν ἑλληνικῶς καὶ ῥωμαϊστί ἦλθομεν εἰς θέατρον ἐν τῇ του μηνου μεσοῦντου ἕβδομῃ ἐν μουνυχιωνι. Ἡμεῖς δὲ εἰδομεν Φοίνισσας του Εὐριπίδου ἥ καλή τραγῳδία ἐστιν.
Ὁ δὲ Εὐριπίδης, γενῶν ἐν τῇ Σάλαμινι, τραγικός ποιητής ἦν. Οὗτος ἄνθρωπος, ὦν παῖς, κατῳκισε ταῖς Αθηναῖς ἐπεὶ οἱ Περσικοὶ εἰσεπηδέσε Ἑλλαδα. Ἐκεὶ δὲ ἐσπουδασε μανθάνων περ’ἄσκησει καὶ τὴν γραφή. Δι’ὀλίγου ὅμως οὖν ἐπελαθε τα χρῆματα καὶ ὥρμησατο διδασκεσθαι ὑπο του ὠφελείας τῶν μεγάλων ἄνθρωπων ὡς Ἀναξαγόρας καὶ Προταγόρας καὶ Ἀρχέλαου καὶ Πρόδικου καὶ Διογένης.

Els alumnes que estudiem grec i llatí varem anar al teatre el 17 d'Abril. Nosaltres varem veure les Fenícies d'Eurípides que és una tragèdia molt bella.
Eurípides, nascut a Salamina, era un poeta tràgic. Aquest home, essent un nen, va anar-se'n a viure a Atenas quan els perses varen envair l'Hèl·lade. Allà va preocupar-se d'aprendre sobre l'esport i la pintura. Aviat, però, certament va oblidar aquestes coses i va començar a rebre ensenyament sota l'ajut de grans homes com Anaxàgores, Protàgores, Arquelau, Pròdic i Diògenes.

Εὐριπίδής

Ἐν τῳ ἔτει Καλλίως αὐτος, καταστήσας εἰς ἀγώνα τὴν πρῶτην τραγῳδίαν αὐτοῦ, ἐπέτυχε τρίτην τάξιν. Ἐπειτα τόδε, αὐτὸς δὲ ἐγραψε πολλὰ γραμματεῖα μᾶλλον, δωενενηκοντα, ἅ δὲ οὐδε ἔδωσαν μάλα δοξαν αὐτῷ. Οὐδαμῶς κλείνος ἀνήρ ἦν, διὰ δὲ τοῦτο μόνως τέτταρες νίκας ἐκτησατε ἐν ταῖς ἑορταῖς ἅι ἐν ταῖς Ἀθηναῖς ῆσαν. Οὕτος οὖν ἀνήρ ἐνομίζων αὐτὸν δόξαν οὐκ τεύζετο ἐν ταῖς Ἀθηναῖς, ἦλθε εἰς τὴν Μακεδονίαν. Ἐνταυθα εὐθυς εἰσήλθε ἐν τῷ τοῦ βασιλέως Ἀρχελαου βασίλειῷ. Τότε μὲν ἐν Ἀρέθουσᾳ, πέλας Ἀμφίπολέως, ἐν ἐαρι του Καλλιως Ἀγγελιδου ἀπέθανε. Ὡς παράδοσις λεγει, αὐτὸς τέθνηκε ὑπο τῆς τῶν κυνῶν ὁρμης, ὄντος τοῦδε σύμβολοῦ τῆς δυσσέβειας αὐτου.
Ἑν μὲν τῳ τοῦ βασιλέως Ἀρχελαου βασίλειω, ὁ ζῶν ἐσχατας ἡμερας αὐτου, ἐκυκλήσατο ὑπο εὐδόκιμοων ἀνθρωπῶν ὥσπερ του τραγικου ποιητου Ἀγατου ἤ ποιητου διθυραμβικου Τιμοθέου.
῾Yπο διανοιῶν τῶν σοφιστῶν, ὁ δὲ Εὑριπίδης ἐγράψε τὰ γραμματεῖα αὐτου σύν νέῳ τρόπῳ ἐντός δραματικός γενοῦς. Διὰ δὲ τουτο, ή ἀπιστία αὑτου περὶ τῶν θεῶν παρεστι ἐν τοῖς γραμματειοῖς αὐτου.

En l'any de Callias (455Ac.) ell, havent presentat al concurs la seva primera tragèdia, va aconseguir la tercera posició. Després d'això, ell va escriure moltes més obres, noranta dues, las quales no varen otorgar-li gaire fama. De cap manera era un home famòs, i per això només va obtenir quatre victòries als festivals d'Atenes. Aquest home, en veritat com pensava que ell no aconseguiria fama a Atenes, va marxar a Macedònia. Allà inmediatament va entrar dins la cort del rei Arquelau. Aleshores, certament, a Aretusa, prop d'Amfípolis, durant la primavera del any de Callias Angelides, va morir. Com narra la tradició, ell va morir per l'atac d'uns gossos, essent això símbol de la impietat.
A la cort d'Arquelau, vivint els seus últims dies, va estar envoltat per homes ben considerats com el poeta tràgic Agató o el poeta ditiràmbic Timoteu.
Sota les influències dels sofistes, Eurípides va escriure les seves obres amb un nou estil dins del gènere dramàtic. Per això, la seva falta de fe en els déus està present en els seus escrits.
Ἐτεοκλῆς καὶ Πολυνικῆς

Αἱ Φοίνισσας, ἐγραψομενας περὶ τῇ Πλαυκιπου ἐτῃ, φαίνεται τὸ γένος θεβαῖον καὶ ἐστὶν ἐπιπνους ἐν ἑπτὰ ἐπὶ Θήνας τοῦ Ἀισχυλου. Τὰ δε βεβιωμενα τοῦδε γραμματεῖου ἐστὶ τὰ πράγγματα συναπτοντα Οἰδιποδι. Ὁδε, μαντευσάμενος οὖν τὸ μάντευμα ὅ μὲν εἰπε αὐτὸν τὸν πάτερα ἀποκτεινεῖν καὶ δὲ τὴν πάτερα γαμεῖν, ἦλθε ἀπὸ Κορινθου, ἀγνοῶν αὐτὸν υἱοθετον ἦν.
Τέλος οὖν δὴ ὁ ἐς Θήβας ἐλθων, ἀποκτεινας τὸν πάτερα καὶ γῆμας τὴν μήτερα καὶ εὕρων πάντα, ἐξενεγκε τοὺς ὀφθαλμους καὶ ἐκαταρήσατε τοὺς παιδας.
Οἱ Οἰδιποδος παιδες, Ἐτεοκλῆς καὶ Πολυνικῆς, τότε ἐδιομολογησαντο ἐπαμείβειν τὸ κράτος κατ’ἔτος, ἀλλὰ, τελευτήσας πρῶτον ἔτος, Ἐτεοκλῆς οὐ βεβουληται διδοναι τὸ κράτος ἐς τὸν ἀδελφὸν καὶ ἐνταυθα Πολυνικῆς καταπολεμήσε σὺν αὐτῳ.
Ἐσχατως, οἱ Οἱδιποδος παιδες καταπολεμήσαντο καὶ τὼ νεανία ἀποθᾰνέτων. Ἡ μὲν μήτηρ ἀνήλωσε καὶ Κρεών ἀπαγορέυω Ἀντιγονην θάπτειν Πολυνικῆς. Ὁ δὲ Οἰδιπους ἦλθε σύν Ἀντιγονη ἐς φύγην.

Les Fenícies, escrites al voltant de l'any de Plautikos, mostra el llinatge tebà i està inspirada en Els Set contra Tebes, d'Èsquil. Els antecedents d'aquesta obra és els fets esdevinguts a Èdip. Ell, consultant certament un oracle que en veritat li digué que mataria el seu pare i s'uniria amb se mare, va marxar de Corint, ignorant que era fill adoptiu.
Certament, al final, en veritat ell, arribant a Tebes, matà al seu pare i s'uní amb se mare i coneixent-ho tot es traigué els ulls i maleí els seus fills.
Els fills d'Èdip, Etèocles i Polinices, aleshores varen decidir intercanviar el poder cada any, però acabat el primer any Eteocles no volgué donar el poder al seu germà i llavors Polinices va guerrejar amb ell.
Al final, els fills d'Èdip van lluitar i els dos es varen matar. La mare en veritat es va treure la vida i Creont va prohibir a Antígona enterrar Polinices, i Èdip va marxar amb Antígona a l'exili.
Οἰδίπους

Cap comentari:

Publica un comentari