dimarts, 3 d’abril de 2018

21 de març, dia de la poesia

Avui, 21 de març, és el dia de la poesia, i què millor que celebrar-ho rememorant a Safo (Σαπφώ), una poetessa de l'antiga Grècia.

SAFO DE LESBOS
Va ser una poetessa lírica grega, de l'illa de Lesbos, on hi va viure entre els segles VII i VI a.C, amb un parèntesi d'exili a Sicília.




La seva obra ens ha arribat en un estat molt fragmentari, amb la sola excepció de l'himne a Afrodita.

ΥΜΝΟΣ ΣΤΗΝ ΑΦΡΟΔΙΤΗ

Ομορφόθρονη αθάνατη Αφροδίτη,
κόρη του κία, σου δέομαι, δολοπλεχτρα,
με πίκρες και κανμούς μη, κέσποινα,
παιδεύεις την ψυχή μου'
μα έλα μου, αν και κάποτε, από πέρα
μακριά, το κάλεσμά μου όμοι' αγροικώντας,
ήρθες, το πατρικό παλάτι αφήνοντας
και το χρυσό σου αμάξι
ζεύοντας` κι όμορφα στρουθιά πετώντας
γοργά στη γε σε φέραε τη μαύρη
παν' απ' τον ουρανό με φτεροκόπημα
πυκνό μεσ' στον αιθέρα`
κι ως έφτασαν ταχιά, χαμογελώντας
με ρώτησες σαν τι και πάλι να `παθα,
τι σε καλώ κοντά μου,
τι λαχταρά η ψυχέ μου η φρενιασμένη
τόσο πολύ να γίνει: - "Ποια και πάλι
θεσ η Πειθώ να φέρει στεν αγάπη σου;
Σαπφώ, ποια σ' αδικάει;
Γιατί αν φεύγει, γογρά από πίσω θα `πθει,
κι αν δεν παιρνει σου δώορα, θα σου φέρει`
τώρ' αν δε σ' αγαπάει, θα σ'αγαπήσει
και δίχως να το θέλει".
Ω, έλα μου και τώρα, κι' απ' τις μαύρες
τις έγνοιες λύσε με, κι ό, τι ν' αληθέψει
ποθεί η ψιχής μου τέλεσ' το κι ατή σου
συ γινε ο βονθός μου.

CANT A AFRODITA

Afrodita immortal, de tron riquíssim,
que trenes fraus, filla de Zeus, et prego
que ni amb ànsies ni amb basques, augusta
l'ànim no em domis,

ans vine aquí, car ja abans de vegades
m'oïres lluny la veu i em vas atendre, 
l'auri casal del pare abandonares,
vas junyir el carro

i em vas venir; ocells bonics et duien
rabents damunt la terra negra; llesta
l'ala els vogia, i des del cel, per l'aire
van venir a l'acte.

I tu llavors, dea feliç -el rostre
et somreia, immortal- em preguntares
per què patia, altre cop a cridar-te
el que va moure'm,

i més que res què és el que vull que ocorri
al meu esperit boig: "¿Qui ha de dur-te
la Persuasió, que et sigui amic? Oh Safo,
¿qui et fa l'ofensa?

Si fuig de tu, prompte et vindrà darrere,
si no et prem dons, t'obsequiarà, si ara
no et vol, ben prest haurà, fins si et recava,
d'enamorar-se't".

Vine'm, doncs, ara i de les cruels penes
solta'm, allò que el cor grua que em passi
acompleix-m'ho, i sigues-me tu mateixa
sempre aliada.

Traducció de Manuel Balasch
(Obra completa. Barcelona: Edicions 62, 1973.
Els llibres de l'Escorpí, Poesia 16, p. 17-18)

És un cant a Afrodita, deessa de l'amor, demanant que l'ajudi a aconseguir els favors amorosos d'una dona que se li resisteix (a la traducció es perd el matís de gènere).
Hi ha una gosadia remarcable per part de la poetessa de fer parlar a Afrodita, i encara més agosarat és fer-la parlar com una alcavota. Això es podria justificar amb l'evidència al text de que ja l'hi ha fet altres favors amorosos amb anterioritat.



FELIÇ DIA DE LA POESIA!

Cap comentari:

Publica un comentari