LA BALDUFA JA ÉS AQUÍ...!

Salve discipulae discipulique καὶ μαθηταὶ!

Αhir, dies saturni,VI dies ante nonas Iunii, vam anar a Madrid a recollir el premi d'Espiral Edublogs.

QUIN...???

El 1r...??? El 2n...??? El 3r...???

Doncs, com va dir el poeta Horaci:

"Exegi monumentum aere perennius" (He alçat un monument més durador que el bronze).

Doncs sí, ho heu endevinat! I és que les paraules del nostre viatger, en CATACLÀS, s'han guanyat la baldufa de bronze!

Tanmateix, com comentaven els companys de L'Ombra d'un somni (blog guanyador de la baldufa d'or), nosaltres hem fet nostra aquella dita de Cèsar:

VENI, VIDI, VICI (és a dir, vaig arribar, vaig veure i vaig vèncer).

En CATACLÀS no hagués pogut fer camí sense vosaltres...

GRATIAS VOBIS AGIMUS!

     Πολύ εὐχαριστώ πᾶσι!

MOLTES GRÀCIES A TOTS!

         




Alumnes de batxillerat: Awatif, Adrià, Alba, Marta, Cherlyn,
Queralt, Daniela i Cristina

 







Alumnes de 3r i 4rt d'ESO: Noelia, Maria, Cristina, Andrea
Alex, Alexandra, Ivette, Nathaly, Andrea, Lorena,  Natalia,
Lourdes, Noelia C.  Estefany, Irina, Judith, Carmen , Rosario,
Mar, Ekram,Adan, Diego, Ismael





                                    

ESCENA FINAL DEL COMBAT ENTRE TURN I ENEAS

Eneas  quan està preparat amb la seva llança per lluitar contra Turn, aquest últim es fa enrere, no perquè li tingués por a Eneas, sinó que pateix pels déus i Júpiter. De sobte, aquest veu una pedra gegant i amb totes les seves forces intenta llançar-la contra l'enemic (Eneas), però era tant pesant aquesta pedra que ell mateix s'estava fent mal i al llançar-la no va arribar molt lluny, la qual cosa no va  produir cap cop a l'enemic. Turn mentre distreu a Eneas, aquest prepara la llança i la llença. La llança anava amb tanta força que traspassà la cuirassa i li dóna a la cuixa. Turn cau a terra ferit i aquest li demana a Eneas que li perdoni la vida . Ell veient la  bellesa de Daune, que l'havia vençut i, a més a més les paraules de Lavínia , la qual  seria la seva muller a partir d'ara,  fan que s'ho repensi. Però,  Eneas en veure el Baldric de Pal·lant sobre l'espatlla de Turn, fa que no tingui  cap tipus de compassió i  li travessa l'espassa pel pit.

HEM GUANYAT!!!!

Salve μαθηταὶ, comites mei itineris, o si us estimeu més , ἑταῖροι νόστου.

El nostre bloc ha estat guanyador juntament amb un altre de clàssiques, L'ombra d'un somni, i un d'economia Noticiesdeldia. No se sap encara si serem primers, segons o tercers.. ja que  fins el dia 2 de juny a Madrid no es farà públic, però us ho  imaginàveu? 

Jo crec que el nostre Cataclàs està tan content que ha perdut el do de la paraula!!!!

POSA'T A PROVA !!!

 Ara que ja  hem acabat el curs amb els de 2on de batxillerat, bé ens falta una classe, 
és hora de començar a practicar el que sabem o no, 

de civilització, cultura, patrimoni, expressions....

Així doncs,  per practicar, només heu de clicar  aquí.

Però el discipulus et discipulae  de 1er també hi poden jugar!!!!

SOM FINALISTES !!!!

Qui ens podria dir que el camí que ha fet en Cataclàs amb tots els seus companys de viatge, ara ja fa una mica més d'un any, arribaria a tan bon port. Doncs SÍ, hem estat FINALISTES!! Ja veieu que la feina feta no té destorb, i que encara que per aquí hi hagi una magistra venefica que de vegades faci servir la seva escombra, heu tingut un reconeixement, no només els alumnes de batxillerat, sinó els de llatí de 4rt i els de l'optativa de mitologia i cultura clàssica.

FELICITATS  A TOTS

Ara, només queda que seguim endavant sense vacare, no en el sentit que li donem actualment de fer vaga, sinó en el de no estar ociosos.

La mort de Pal·lant

Pal·lant es troba en mig d'una lluita, on qui més desitja la seva mort és Turn. El jove s'aproxima a Turn per lluitar cos a cos, i prega als déus per a que l'ajudin en aquesta tasca, però la resposta que obté es "cadascú té fixat el dia [...]"
Turn llença la seva llança contra Pal·lant ferint-lo en el pit, el jove s'arrenca la llança de la ferida, però ja és massa tard i finalment cau mort. Els companys de lluita del noi se l'emporten. Arriba a oídes de Enees la situació en combat dels seus i aquest va a ajudar-los matant a tots a qui es troba al seu davant.

La ciutat romana de BARCINO

Després d'una visita pels carrers de l'antiga ciutat romana, els alumnes de l'optativa de cultura clàssica ens han fet aquest google maps, per situar les restes arqueològiques.

 Esperem que ara no les deixeu de veure!!!

                          
                                                  Mostra Barcino romana en un mapa més gran

Historia de Nis i Euríal

Durant la guerra amb els llatins, Enees va deixar els seus companys per anar a cercar ajuda. Va manar als seus que si els atacaven els llatins, s'havien d'amagar. Un cop se'n va anar, la deessa Juno va avisar a Turn que Enees havia deixat als seus companys i aquest va aprofitar per atacar-los. Els d'Enees van amagar-se. Nis, agafa la seva espasa i amb ràbia, comença a matar els homes contraris que pot. Euríal decideix seguir-li el joc, i entre els dos acaben amb la vida d'un bon nombre d'homes. De cop, s'adonen que vénen reforços del bàndol contrari, que els han vist, i que tenen ganes de matar-los.Euríal i Nis aconsegueixen escapar cap al bosc, on, com es fosc, poden amagar-se.
Euríal es perd i es queda enrere. Espantat, comença a donar voltes observant a tota arreu. Els llatins l'han atrapat i poc a poc el comencen a envoltar.És aleshores que Nis s'adona que s'ha separat de Euríal i torna a buscar-lo. Des de la fosca, amb l'arc, mata a un dels homes llatins. Volscent, el capità del grup llatí, intenta buscar al culpable amb la mirada, sense trobar-lo. Es gira cap a Euríal i l'amenaça; serà ell el que pagui per l'assassinat de Nis, amb la seva mort.Nis decideix que no pot esperar més i surt a defensar al seu company. Surt a la llum, però és massa tard. Volscent acaba de matar a Euríal. Nis corre cap a ell i el mata, enfurismat. Finalment, mor sobre el cadàver del seu amic.


Carioca

TALI - ASTRAGALOI - TABES (Ludus / Joc)

LES TABES o ELS  OSSETS

         Resulta ben conegut com els dignataris grecs i romans, a l’època clàssica, mai no acostumaven a 
emprendre cap negoci ni iniciativa sense consultar abans amb l’oracle que els marcara les recomanacions adients per trobar el camí més segur per als seus projectes.

        



Un dels mètodes més freqüents era el llançament a l’aire i l’observació acurada de les posicions que adoptaven els curiosos ossets (tali en llatí, astragaloi en grec)  que uneixen la cama amb el peu dels mamífers, habitualment els dels xais o corders. El nom d’eixe punt del tars és el d’astràgal, per això aquesta pràctica endevinatòria es coneix com “astragalomància”, però entre nosaltres, aquesta peça òsea l’anomenem marranxa, astragal  o, més habitualment, la taba.

Noms de les cares de la taba:

A cada lloc reben noms diferents:

A Roma: Quatrio, ternio, canis, senio….

A Burgos: Caras, pencas, culos, carnes

Altres llocs: Hoyos, llanas, picos, fondos

També: Penca, hoyo, güito, carne, etc.

Nosaltres les anomenarem:

Cares amples:

         - panxa plena (la que té el centre més prominent i arrodonit)

         - panxa buida (a la que està més afonada)

Cares laterals:

         - rei (la que està més llisa)

         - botxi (la més rugosa)

Valor de les cares (aquí també hi ha molta variació):

Proposem la més antiga:

III  SPINVM:          3 punts per panxa buida

IV  PRONVM;        4 punts per panxa plena

I     PLANVM:       1 punt pel rei

VI  TORTVOSVM: 6 punt per botxi

COM ES JUGA:

Poden jugar tantes persones com ho desitgin però sempre que no sigui un nombre molt elevat ja que es perdria ritme i es dificultaria el joc. Es fa una rotllana asseguts a terra. Comença qui treu més puntuació tirant les tabes o a sorteig.

És un joc d’atzar i de coordinació i de baixa dificultat. No hi ha un temps determinat per realitzar aquest joc.

VARIANTS:

     1) S'utilitzen cinc tabes. Quatre de les quals, es llencen a l'aire i es deixen caure al terra. La cinquena s'anirà llançant cap amunt sense deixar-la caure. Mentre la taba està a l'aire el jugador o la jugadora anirà col·locant les que estan en el sòl en la cara de panxa buida, panxa plena, rei o botxí, així fins a aconseguir passar per totes les cares. Si cau a terra, perd i passa torn. Guanya el participant que ho aconsegueixi amb menys llançaments.

     2) Una altra modalitat consisteix en sumar el valor de les cinc tabes llençades. Guanya qui obtè major puntuació, acabades les tirades de tots els participants.

     3) Una altra modalitat consisteix en llençar les tabes cap amunt, guanyant quan quedaven les parts sortints de l'os cap amunt i perdent quan quedaven les parts enfonsades en la cara superior.

Nota: Els judadors/es poden acordar les seves pròpies normes i limitacions. En el cas de manca d’iniciativa, es consulta internet on es troben infinitat de noms i modalitats de joc.

MARCEL, Eneida VI, 863-886

Ja al final del seu descens als inferns, Enees mentre parla amb el seu pare, Anquises, que li mostra els rostres dels que seran els seus descendents, veu un jove que es distingeix per la seva bellesa, les armes refulgents, però amb el cap cot i els ulls baixos, i que sobre el seu cap plana una ombra negra , sinistra com la nit. Al preguntar-li de qui es tracta, Anquises li dirà que és Marcel, que excel·lint a tots els altres guerrers, ell sotmetrà els púnics i els gals, als qui arrabassarà les armes per tercer cop, penjant-les en el temple de Quirí.