És molt interessant l'aparició dels Ciclops en l'èpica grega i en la literatura de segles posteriors. La variació del seu orígen, de la seva aparença, de la seva manera de ser.
Els mitògrafs en distingeixen 3 tipus: els "uranis", fills d'Urà i Gea, "els sicilians" ,companys de Polifem, que intervenen a la Odissea i els constructors.
Els Ciclops uranis pertanyen a la primera generació divina, la dels gegants, com explicà Hesíode a la Teogonía, eren tres anomenats Brontes, Estéropes i Arges, tenien un sol ull en mig del front i es caracteritzaven per la seva força i habilitat manual. Van ser ells qui li van donar a Zeus el tro, el llamp i el raig a la titanomàquia.
A la Odissea els Ciclops són considerats éssers salvatges y gegants, dotats d'un únic ull i d'una força prodigiosa, i es diu que viuen a la costa italiana dedicant-se a la ramaderia.
Polifem és un ciclop dels anteriorments citats, fill de Posidó i la nimfa Toosa. A la narració de la Odissea se'l descriu com el més salvatge de tots. Ja és sabut com Odisseu va saber escapar del segrest de Polifem amb el seu enginy, fet que feu que Posidó s'enfadés amb ell.
Posteriorment als poemes homèrics, Polifem es converteix en el protagonista d'una aventura amorosa amb la nereida Galatea. En veiem una mostra a la faula de Góngora Polifemo y Galatea i també en parla Ovidi a Les Metamorfosis
Per últim, els Cíclops constructors són als quals se'ls hi atribueix la construcció de tots els monuments pre-històrics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada