És una antiga llegenda de la mitologia germànic i-escandinava.
Ondina era una nimfa d'aigua. Com totes les nimfes, Ondina era bella i immortal, però amb l'única amenaça d'enamorar-se d'un mortal (un ésser humà) i si això passava havia de renunciar a la seva bellesa i immortalitat.
Ondina no va poder anar en contra del seu destí i es va enamorar de Sir Lawrence, un audaç cavaller amb el qual finalment va contraure matrimoni. Durant la cerimònia, Sir Lawrence va pronunciar els seus vots i va dir:
" Que cada alè que doni mentre estigui despert, sigui el meu compromís d'amor i fidelitat cap a tu".
Ondina va tenir un fill i a partir d'aquell moment va començar a envellir i per tant Sir Lawrence també va començar a perdre l'interès per ella.
Un dia, mentre passejava prop dels estables, va escoltar els roncs del seu marit. Es va apropar i el va veure que aquest dormia en els braços d'una altra dona. Ondina, desesperada, va despertar al seu marit i va dir-li: "Em vas jurar fidelitat per cada alè que donessis mentre estiguessis despert i vaig acceptar la teva promesa. Així sigui. Mentre estiguis despert, podràs respirar, però si alguna vegada et quedes adormit, et quedaràs sense alè i moriràs!". Sir Lawrence va ser condemnat doncs a mantenir-se despert per sempre.
Aquest mite explica una malaltia en la que dormir pot significar la mort per asfíxia.
Un mite molt bonic i alhora trist, ja el coneixia gràcies a l’il•lustrador francès Benjamin Lacombe http://www.culturamas.es/wp-content/uploads/2012/12/ondina2.jpg . Sempre va bé recordar els mites, sobretot els que són poc coneguts!
ResponElimina