dimecres, 16 de gener de 2013

El mite de Filemón i Baucis

Bona nit companys i Laura,
és cert que potser he trigat una mica a fer l’entrada però ja diuen que les coses bones es fan esperar...
Si no m’equivoco l'anterior imatge es tracta del mite de Baucis i Filemón, cert?  Millor us l’explico que és un mite realment bonic!



Filemón i Baucis eren dos ancians casats que vivien en una humil barraca. Un dia Zeus amb el seu fill Hermes, disfressats, van baixar a Frígia i van anar demanant pel poble un sostre on aixoplugar-se, però malauradament ningú els va voler acollir. Quan van arribar a la cabana de la gent gran, aquests no només els van permetre el pas, sinó que també els van voler oferir el millor menjar i servei  per tal que estiguessin ben còmodes. Els van servir: olives i cireres silvestres,  rave i mató i ous poc cuits, tot en atuells d'argila. A més de menjar calent i un vi de la terra, els van oferir: nous, raïm, pomes, mel,  cares amables i bona voluntat. Cal afegir que l'única oca que tenien es van disposar a sacrificar-la per complimentar als seus convidats. L'animal, va escapar d'ells i es va  refugiar al costat dels déus, que van  prohibir que la matessin. 
"Som déus-van dir-, i la gent  d'aquesta zona rebrà el seu càstig per ser tan poc humil! Deixeu la vostra cabana i acompanyeu-nos a dalt de la muntanya.” Filemón i Baucis amb dificultat hi van pujar. Un cop van ser  a dalt, van mirar enrere i van  veuen que  tota la zona havia quedat coberta d'aigua, excepte la seva cabana, que s’havia convertit  en un temple.
Zeus els va dir als dos vellets que demanessin  el que volguessin que ell ho compliria. Aleshores Filemón va dir : "Demanem ser sacerdots d'aquest vostre temple i que, com hem viscut en harmonia tots els nostres anys, sortim d'aquesta vida junts, que cap hagi d’ enterrar l'altre".
I d’aquesta manera van passar-se el resta dels seus dies  tenir cura del temple fins que els va arribar l’hora de morir. Mentre la vegetació envaïa els seus cossos van tenir ocasió de dir-se un cop més tot el que s’estimaven abans que l'escorça cobrís els seus rostres.  Els cossos de la gent gran es van transformar, els braços i les cames en extenses branques, com si tractessin d’ abraçar-se. Van ser uns bells arbres forts que van quedar t junts per sempre a l'entrada del temple. Encara ara és pot trobar  un arbre amb dos troncs bessons.



Realment bonic, oi?

Felix.

1 comentari:

  1. Realment, Felix, és un mite preciós, perquè ens explica l'origen de dos arbres, car Filemó es convertí en roure i Baucis en til·ler.

    ResponSuprimeix